Agatha Christie ens convida al Teatre Apolo per presenciar un crim que ella mateixa ha batejat com La Ratonera. Ella mateixa s’encarrega d’anar guiant els moviments dels personatges i la mirada dels espectadors. Només és un relat…però dalt l’escenari les paraules d’Agatha Christie comencen a cobrar vida…
Damunt l’escenari s’aixequen les parets d’un petit hotel de camp. Escales que pugen i baixen, portes per on s’entra, portes per on se surt, juntament amb altres elements escenogràfics (llar de foc, butaques, cadires, taules…) recreen l’hotel d’estil victorià.
Una parella jove, Giles i Mollie Ralston, acaben d’inaugurar el petit hotel, que ja té els seus primeres clients. Primerament arriba el senyor Wren, un jove arquitecte bastant tafaner i amb un punt de bogeria. A continuació, la senyora Boyle, una dona vella i rondinaire que farà anar de corcoll als Ralston i als altres hostes. Finalment apareix la senyoreta Caswell, una dona que viscut molts anys a l’estranger i que ve per solucionar uns assumptes pendents.
La nit, el fred i la neu, cada cop es fan més presents, i de mica en mica dificulten les comunicacions entre la casa i l’exterior.
Tothom s’ha acomodat a les seves habitacions quan de sobte, arriba un inquilí inesperat, el senyor Paraviccini, un foraster d’accent dubtós a qui se li ha espatllat el cotxe.
Ara sí que hi és tothom. Les hores van passant lentament i els personatges es van coneixent. El dia següent es fa llarg i pesat. És impossible sortir de la casa. L’excés de neu acaba tallant la línia telefònica. La llum va i ve i de sobte…un crit…i Mollie Ralston troba un dels hostes mort per estrangulació. En aquest moment Agatha Christie deixa deu minuts sols als espectadors perquè facin les seves pròpies deduccions.
Seguidament arriba el sargent Trotter per intentar aclarir el cas. Tots són sospitosos i no n’hi cap que es pugui considerar innocent.
Finalment, després de construir i reconstruir els fets, el sargent Trotter descobreix el culpable.
Qui haurà estat la víctima? Qui serà l’assassí? Qui serà qui? Agatha Christie té la resposta, però…no us deixeu guiar per les aparences, perquè a La Ratonera res no és el que sembla.
Comentaris recents