Insinuació, deliri, alegria i despreocupació…l’ambient del Paral•lel del temps de la República que recreen les cançons arrevistades que acull el Tantarantana Teatre.
Un escenari auster, amb només un piano com a escenografia, s’omple de vida a través dels colors de les plomes i brilla amb els lluentons dels vestits. Guants de setí i barrets de copa, vestits curts i escots insinuadors, mirades malicioses i somriures entremaliats ens traslladen a un món amagat, sense normes ni restriccions.
Deu cantants, una ballarina i tres músics van lligant notes una darrera l’altra fins a redescobrir les lletres de les cançons de Josep Maria Torrens i Ventura, que van portar l’alegria al públic del Paral•lel dels anys 30.
Cançons que parlen de l’amor pur i amaguen un amor que ja s’ha desfet de la innocència. Lletres per queixar-se dels senyorets i riure’s dels reietons. Notes que remouen els records dels més grans i sorprenen als més joves.
El còctel de l’amor, La reina ha relliscat, Para-pachín o El rei fa treballs forçats són algunes de les cançons arrevistades del temps de la República que estan acompanyades en tot moment per la música en directe d’un piano, amb la participació d’un violí i una acordió en moments concrets.
Les bones interpretacions musicals de Raimon Borrell, Helena Cabo, Joan Codina, Núria Esquius, Josep Mª Fort, Carles Garcia, Mariona Ginés, Carles Latre, Carme Murio i Anna Valldeneu, el ritme incasable de Néstor Alonso, Joan Mª Martí i Núria Sánchez, i la dansa acurada de Míriam Vives aconsegueixen oferir un bon espectacle.
Un còctel de rialles…l’espuma del xampany…una espina de la rosa de l’amor…un ritme cadenciós…les cançons arrevistades del temps de la República.
Comentaris recents