Una perruqueria que fa gala de ser l’últim crit en estètica, una parella de perruquers que porten la paraula fashion escrita al front, un antiquari misteriosament enigmàtic, una pija de la pelu, dos agents d’incògnit descaradament cridaners…i una pianista que es guanya una tisorada a pols. Aquest és el punt de partida de Pels Pèls, una comèdia esbojarrada que trenca amb el mite de la quarta paret, atorgant al públic el paper protagonista.
Un assassinat, quatre sospitosos i dos agents de l’ordre públic que intenten resoldre el crim, involucren als espectadors en una escena criminal, en la qual res no és el que sembla. Portes, maletins, papereres, mocadors tacats de sang, tisores, cremes, xampús, perruques i molts pèls, intenten posar a prova un públic que no es perd cap detall i és capaç de fer una reconstrucció exacte dels fets, intervenint cada cop que un sospitós intenta amagar alguna cosa que s’ha vist amb anterioritat.
Després arriba el moment de les hipòtesis: durant la mitja part, els dos agents surten al vestíbul i anoten totes les preguntes formulades pels assistents.
Finalment, amb totes les dades a la mà, és el públic qui ha d’acabar la funció: segons el que es desprengui de les preguntes de la platea i d’una votació a mà alçada, els espectadors decideixen qui és l’assassí o assassina de cada nit.
Un escenari ple de colors estridents, vestuaris extremats i perruques hilarants acompanyen un repartiment de luxe capaç d’interactuar amb un públic que no té pèls a la llengua i no dubta d’intervenir en allò que faci falta per resoldre el crim.
Amb Pels Pèls, Barcelona torna a gaudir d’una comèdia de qualitat que, en aquest cas, se sap comença però mai com acaba. Definitivament, un cop més, Abel Folk, el director, i el seu equip d’actors ens han regalat un motiu per riure.

Author