Cinc dones entre el sí i el no, entre la vida i la mort, entre la felicitat i la depressió, entre la perfecció i la imperfecció…
Cinc dones molt diferents en vida, però amb algun punt en comú que les uneix en algun lloc estrany que elles desconeixen.
Per descobrir què és allò que les uneix, s’expliquen les seves vides…o potser no-vides.
Vides depressives, plenes d’angoixa, pessimistes i que tenen por de la mateixa vida. Vides desgraciades que s’entesten en trobar la felicitat en els racons més remots de l’existència. Vides imperfectes que aspiren a una perfecció quirúrgica, que amb el temps també esdevé una normalitat imperfecte. Vides terriblement organitzades, que per ser vides han d’estar en activitat constant, complicant-se la seva existència i la dels altres, per oblidar-se de la vida increïblement avorrida que viuen. Vides tenses i agressives, que no viuen ni deixen viure, que no suporten uns ideals i una felicitat que creuen massa inabastables.
És difícil trobar un punt d’unió entre aquestes vides aparentment tan diferents. Tal vegada, cadascuna de les vides és la suma de totes les altres? Potser és que totes les vides s’entesten tant a viure que no viuen?
Viure o no viure? Aquest és el dilema de cinc dones en estat de coma, a les quals els toca decidir si baixar a la terra o pujar a l’infinit. N’hi ha que optaran per seguir vivint la seva no-vida anterior. Altres es decidiran per la no-vida definitiva i abandonaran la terra. I una altra, a la fi, preferirà quedar-se en aquest estat a mig camí entre el sí i el no, entre la vida i la no-vida…
Un escenari buit i un segon escenari, ple de fum, que recrea aquest ambient estrany a mig camí de tot i de res.
Cinc actrius que desenvolupen amb gran naturalitat i una bona caracterització els seus respectius papers.
Això no és vida, un espectacle que ens mostra la no-vida que portem la majoria de nosaltres quan intentem viure el màxim.
Comentaris recents