Des de finals de març i fins el mes de maig, la Biblioteca de Catalunya acull l’últim muntatge dirigit per Oriol Broggi, El Misantrop, de Molière.
Alcestes, el misantrop és un home dotat d’una sinceritat excessiva, que el posa en més d’un compromís. Viu enutjat amb tot el gènere humà i no vol saber res de la societat artificiosa que l’envolta. Però el seu amor per Celimena, una dona de la Cort que representa tot allò que ell rebutja, farà desequilibrar l’estructura que aguantava el seu ideal de sinceritat.
L’escenari és poc comú, un passadís ple de prestatgeries que ofereix la possibilitat de dur a terme la representació a dos nivells. A nivell de terra, es recrear una de les sales del palau de Celimena, que aprofita la disposició dels llibres i les prestatgeries. Una mica més amunt, els personatges de la Cort passegen per un jardí on escenifiquen una part dels seus enganys.
El vestuari, el propi de l’època en què se situa l’obra, recrea perfectament l’ambient de la Cort on les aparences estan per damunt de tot.
La il•luminació tot i ser majoritàriament artificial, va canviant a mesura que avança la representació, ja que la llum natural que ve de fora es va apagant a mesura que arriba el capvespre.
La música que acompanya les danses dels cortesans es complementa amb els xiulets del vent i les intervencions espontànies dels ocells que, des del jardí estant, acaben formant part de l’obra.
El text, que es desenvolupa mitjançant versos alexandrins, ens endinsa, encara més, en aquest món de compliments, enganys i frases eloqüents que s’enduu el vent.
Entre acte i acte, l’espectador que surti a fora no acabarà de sortir de la Cort representada a l’escenari, ja que tant el jardí com l’edifici en si, no el deixen marxar de la història fins el final de la representació.
El Misantrop ens parla de la supervivència de la sinceritat en un món on és difícil sobreviure quan es vol anar amb la veritat per davant.
Comentaris recents