És difícil (per no dir gairebé impossible) trobar una comèdia que, després de 30 anys i quatre reposicions als nostres escenaris, segueixi arrancant tantes riallades al públic. És igual com t’hi posis o com te la miris, Pel davant i pel darrera és cruelment divertida, fins al punt de provocar llàgrimes i mals de panxa a tots aquells que s’han atrevit a entrar al teatre.
En aquests 30 anys han canviat els actors, els decorats, l’estètica…però la història és la mateixa de sempre i els seus efectes, immutables.
Pel davant…uns evasors d’impostos que arriben a casa seva sense ser-hi, una minyona que aprofita l’absència dels propietaris de la casa per gaudir dels seus luxes, un galant agent immobiliari que vol ensenyar alguna cosa més que la casa, una treballadora d’hisenda curta de gambals i un lladre que està a les últimes. Pel darrera…una companyia de tercera amb un director prepotent i uns actors que són incapaços d’evitar que els embolics del darrera aflorin al davant.
Jocs de paraules, gags gestuals, caigudes, bufetades i portes que s’obren i es tanquen…un còctel explosiu que es va embalant a mesura que avança la funció. Un ritme frenètic que requereix una gran habilitat física i mental per part dels actors.
Quin deu ser l’ ingredient màgic que fa que, tot i saber-te els diàlegs de memòria, siguis incapaç d’aguantar-te el riure? Un secret pel darrera que aconsegueix una gran riallada pel davant.
Comentaris recents