Acorar, basat en una trobada de “matances” (la matança del porc), utilitza aquest fet social per reflexionar sobre la identitat particular dels illencs.
Una identitat closa pels mateixos límits territorials que, des de fa dècades, conviu amb l’arribada dels de ”fora Mallorca”, que hi accedeixen a la recerca d’un paradís, sovint idealitzat. Un paradís que cap foraster es pot endur si no és en el record.
Un plaer, viatjar entre les paraules de parla mallorquina, que constitueixen un codi d’expressió, que estableix els signes de pertinença al grup.
Els coneixements ancestrals, les pors davant dels canvis de futur. La idiosincràsia,sovint teixida entre contradiccions. I per damunt de tot, la voluntat de ser, com a poble, malgrat les onades de globalització que arriben a les seves costes.
Un discurs impecable, a través del qual, Toni Gomila dóna a conèixer una cultura que lluita per mantenir els seus fonaments.
Comentaris recents