El Teatre Gaudí celebra els 150 anys d’un dels contes més coneguts i més incompresos, Alice in Wonderland. Els al•licients d’aquest espectacle són diversos. En primer lloc la seva estructura a quatre bandes. L’estètica “steampunk” pròpia de les pel•lícules de ciència-ficció destaca la part més esbojarrada i sinistra del conte. Un acurat joc de llums i ombres contribueixen a aconseguir aquesta peculiar posada en escena. Finalment, té el valor afegit de ser un espectacle en anglès subtitulat en català. Que l’element idiomàtic no espanti a ningú. L’arxiconeguda història se segueix perfectament sense necessitat de tenir un gran domini de l’anglès. Escenes com la cursa per assecar-se, la interminable tarda de te, el somriure de l’enigmàtic gat de Chesire o la partida de criquet de la Reina de Cors són fàcilment reconeixibles. Alice in Wonderland és un musical, però la cançons són això, cançons. No es tracta del típic musical en el qual personatges tenen la imperiosa necessitat de cantar tot allò que pensen.
Així doncs, Alice in Wonderland és una aposta innovadora capaç de seduir a tot tipus de públic.

Author