Entre lianes, flors de colors, arbres centenaris i ocells que canten, Congo (un goril•la) i Tarzan es retroben després d’uns quants anys. Tarzan havia anat Anglaterra per conèixer els seus orígens, però se n’adona que la selva és casa seva, i els animals i les plantes, els seus amics. En el seu retorn a la selva, Tarzan coneix a Xita, la filla de Congo, i també a Jane, la filla d’un multimilionari que ha enviat una expedició per convertir la selva en una fàbrica.
Tarzan, Congo i Xita, intenten fer veure a Jane que si el progrés implica la mort de la selva no pot ser una cosa bona.
Mentre Jane veu com Tarzan es balanceja en una selva a mig camí entre la supervivència i la destrucció, tots dos se n’adonen que mai han format part dels móns on els ha tocat viure. Tots dos s’imaginen que vénen de dues estrelles molt llunyanes. I tot i que aquestes estrelles siguin molt diferents, estan tan aprop que es poden donar les mans. I és així, mirant les estrelles, com Tarzan i Jane decideixen unir-se perquè la selva torni a viure.
Amb les lianes, els llums de colors, els sorolls…els nens viatjen al cor de la selva i juguen amb els arbres, les flors, els goril•les…I el crit de Tarzan, que va acompanyat de cançons interpretades per unes bones veus.
Al costat d’un conte clàssic i d’un musical modern s’hi amaga un missatge :Hi ha històries fetes de mentides, hi ha històries fetes per somiar, però n’hi ha que expliquen la veritat: com la de Tarzan, un home que vol aconseguir viure i ensenyar la llibertat.
Comentaris recents