Com si es tractés d’una revolució, un altre musical omple l’escenari de grandiositat!!! Immenses escenografies que ens endinsen a móns diferents, coreografies multitudinàries que conviden a pujar a ballar a l’escenari, colors mai vistos i formes per descobrir…això és que el podem trobar a Spamalot, el món d’humor absurd dels Monty Python.
El Rei Artur es veu immers en una difícil missió que té el seu final feliç a platea: trobar el Sant Grial. Artur s’envoltarà d’una troupe de valerosos cavallers, amb els quals s’enfrontarà als temibles perills del camí. I tot amenitzat amb l’ajuda de la Dama del Llac.
I tot això no tindria cap misteri…però resulta que Spamalot és part de l’imaginari dels Monty Python i les coses no són el que semblen. Els cavallers canvien l’armadura per vestits de lluentons, les batalles per passos de ball i els crits de guerra per cançons. Les dames són dives amb geni que exigeixen més protagonisme i els perills ferotges són animalets amb un cert caràcter.
Segurament l’objectiu dels Monty Python no era crear una gran història, sinó simplement un gran espectacle que despertés la il•lusió i les ganes de viure dels assistents a la sala.
I darrera de tot l’humor i l’absurditat, sorgeixen uns personatges humans i tendres, que no estan tan allunyats de la realitat. Els cavallers de la taula quadrada, són personatges amb il•lusió per la vida, que potser són nomenats cavallers per error, però és gràcies a aquest error que podem gaudir de moments brillants.
Aprofitem doncs la vitalitat que es respira a Spamalot per deixar-nos sorprendre, per deixar-nos seduir…per deixar-nos il•lusionar.
Comentaris recents