És fosc. Plou. Freud, un home seriós i rigorós, és al final de la seva. Està dormint tranquil•lament fins que unes visites inesperades s’atreveixen a despertar-lo i qüestionar les seves pròpies inquietuds.
Es presenta una noia que no coneix de res…o potser sí… Jessica, una ombra del passat que, de mica en mica, anirà estenent la Hysteria entre tots els personatges. Però els problemes tot just comencen.
Poca estona després arriba el doctor Yahuda, una barreja de sentit comú i incoherència, que encara complicarà més les coses.
Finalment apareix Dalí, el geni delirant personificat, que acabarà d’embolicar la troca.
Un cop els quatre junts, la bogeria d’uns i altres anirà esborrant la frontera entre la realitat i la il•lusió, entre la veritat i l’engany. Tots els personatges viuran moments d’Hysteria, de deliri, de dubte…La realitat i els somnis es creuaran constantment, fins al punt que serà difícil distingir que és veritat i què és mentida.
Entrades i sortides, portes que s’obren i es tanquen, anades i vingudes i situacions compromeses fan d’Hysteria una comèdia delirant amb alguns moments inquietants…
Un deliri i un neguit que també cobren vida gràcies a una escenografia acurada, i a través de la qual la realitat es desdibuixa per entrar a formar part del món dels somnis.
La Hysteria, la bogeria i la por arriben molt més enllà de l’escenari gràcies a les excel•lents interpretacions dels actors, que tan aviat aconsegueixen fer riure l’espectador com envoltar-lo de dubtes i de pors.
Hysteria, una barreja inseparable de present i passat, de realitat i de ficció, de comèdia i de tragèdia.
Hysteria, una comèdia, un somni, una bogeria, un disbarat…una realitat…
Hysteria, la coincidència de Freud i Dalí en un brevíssim instant de les seves vides, per intercanviar punts de vista comuns sobre una realitat que els separa en dos móns aparentment diferents: la Psicoanàlisi i el Surrealisme. Móns provablement confluents.
…
És fosc. Plou. Freud està dormint tranquil•lament fins que unes visites inesperades s’atreveixen a despertar-lo.
Comentaris recents