L’Andreu té 29 anys. Viu en un apartament ple d’objectes i records que el mantenen unit a una infantesa i una adolescència que encara arrossega. Tot i que viu sol, segueix lligat a la família i l’espanta qualsevol cosa que vagi associada a la paraula compromís.
A l’Andreu li queden poques hores per poder dir Ja en tinc 30!. Inquiet i nerviós, explica al públic com ha estat la seva vida els dies previs al seu aniversari i, a la vegada, es prepara per una festa sorpresa…tot i que potser han estat més sorprenents les situacions que ha viscut dies enrera.
Els dies abans de l’aniversari, l’Andreu ha rebut un munt de regals que no s’esperava: El seu bon amic Roger li ha explicat les seves penes. La Laura, el seu amor impossible, li ha explicat els seus errors. La seva mare ha decidit començar de nou i refer la seva vida d’una manera ben sorprenent. La seva nòvia l’ha deixat i s’ha buscat una altra parella inesperada…
L’Andreu no s’ho pot creure. El món que s’havia anat construint a poc a poc li ha caigut a sobre. Serà la famosa crisi dels 30? O potser és el seu voltant que està en crisi? Tots vénen a casa per explicar-li la seva vida i els seus problemes…però i a ell? Qui se l’escolta a ell? Qui és la víctima? Ell? Els altres? Tots?
L’Andreu es veu dins un pou sense fons, però el que està vivint no és res més que la continuació de la vida que viscut fins ara.
La veritat és que la vida de l’Andreu sembla una cursa d’obstacles, però si aconsegueix superar la festa sorpresa, podrà viure tranquil fins la propera crisi.
Una escenografia una mica desbaratada (un pis de solter amb joguines i cartells de la infantesa de l’Andreu) i una bona interpretació dels actors ens transporten cap a una sorprenent quotidianitat que espanta a tots els personatges.
Ja en tinc 30!, una festa d’aniversari per superar qualsevol crisi.
Comentaris recents