Un bar, un cambrer aficionat a la lectura, tres germans que pertanyen a tres móns diferents, una mare que juga a aparentar i una dona que no coneix la vida, són els elements necessaris per passar una nit de festa en família.
Henri, un dels tres germans, és el propietari d’un bar que accidentalment serveix de punt de trobada el dia de l’aniversari de Yolande, la dona de l’altre germà, Philippe. Com cada divendres, la família es reuneix per sopar…però aquest serà un divendres diferent de tots els anteriors. Philippe només està preocupat per l’opinió dels altres, pel que fa a la seva suposada brillant aparició de dos minuts en una televisió local. Henry fa tot el possible perquè ningú no sospiti que la seva dona l’ha deixat. Al mateix temps, la mare dels tres germans no fa més que elogiar la imatge de triomfador del seu fill Philippe, mentre que Betty, la germana, no para de criticar-lo i de rebel•lar-se contra allò que s’espera d’ella. Paral•lelament, Yolande només desitja que algú se’n recordi del seu aniversari, i Denis, el cambrer, s’ho mira tot des de darrera la barra.
Durant una bona estona ningú no fa cas de ningú. Uns intenten cridar l’atenció i els altres intenten passar desapercebuts. Ningú no escolta a ningú, però tots volen saber massa dels altres.
Al cap d’una estona es descobreix el secret de Henri i com en les millors famílies tothom va corrents al seu costat per…recordar-li, tant com sigui possible, que la seva dona se n’ha anat. Yolande aconsegueix el seu moment de glòria el dia del seu aniversari, quan rep un seguit de regals que ni desitja, ni s’atreveix a rebutjar. Però el món de les aparences queda trencat sobtadament quan Betty decideix anar-se’n amb Denis.
Durant la nit hi ha moments de tensió, d’ensurts, de baralles, de simulació…
Finalment, com en les millors famílies hi ha algunes veritats que veuen la llum i que acaben d’allargar distàncies entre els individus que formen part de la família.
Como en las mejores familias compta amb una bona escenografia, que recrea amb realisme l’interior d’un bar decadent.
Els actors mostren una expressivitat que connecta amb el públic, molt sovint abans que arribin les paraules.
Como en las mejores familias, una comèdia àcida i alhora divertida que evoca escenes familiars i properes que tots podem haver viscut.
Comentaris recents