Una comèdia de Michèle Bernier i Marie Pascale Osterrieth, Le Démon de Midi, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, obre el teló del Teatre Principal.
L’espectador veu una casa desordenada i regirada, que amaga una dona amb una vida Patas arriba.
Està desesperada i a punt de suïcidar-se perquè creu que l’única vida possible és la que ha viscut sempre…i ara s’ha acabat.
Cada racó, cada joguina, cada moble la porten a recordar un passat idíl•lic en què somiava amb un futur ideal.
Al principi la seva vida de casada és feliç, romàntica, plena de sorpreses agradables…i és sense cap dubte la millor per a ella. Poc temps després, el seu paper en la relació de parella passa a ser secundari i són la televisió i altres circumstàncies les que la van substituint a poc a poc.
I finalment arriba la crisi dels 40, una barreja de desencant i desconcert. Ara té un simple paper de repartiment, perquè la protagonista és l’altra, una mena de fada desmesuradament jove. Definitivament ha arribat el final. Un final que feia temps que s’anunciava. Un desig sexual que s’ha anat extingint lentament. Un cos perfecte cada vegada més imperfecte. Una deixadesa i un avorriment que s’aguditzen per moments. I una relació cada cop més freda i distant.
Però realment és el final? La relació de parella s’ha acabat…però la vida continua!!! Tornar-ho a intentar amb el mateix? Ni parlar-ne! Encara que ell l’hi demani de genolls, quan se n’adona que l’altra no és tan perfecta com es pensava.
Ara toca divertir-se. Sortir amb les amigues, que sempre tenen una llista de consells inútils a punt. Un d’aquests consells…lligar. Amb qui? Amb ex-amants! I és en aquest moment quan se n’adona d’allò que no ha volgut veure durant anys: que el temps no té compassió per ningú, ni per nosaltres, ni pels altres.
Totes aquestes reflexions estan fetes dins d’una escenografia ordenadament desordenada i amb l’ajuda d’uns titelles que escenifiquen una parella cada vegada més desaparellada.
Amparo Moreno ens mostra, amb grans dosis d’humor, que no val la pena posar la vida Patas arriba per l’altre element de la parella.
Patas arriba, un espectacle còmic i sincer, que parla d’una vida increïblement quotidiana i que fica el nas pels racons més amagats de les relacions de parella.
Patas arriba, una comèdia que segurament posarà Patas arriba la vida de més d’un espectador.
Comentaris recents