Crítiques exprés

Un text interessant, un curiós mecanisme nàutic i un Angel Llàcer força moderat.

Malgrat el xàfec, no es reparteixen salvavides als espectadors perquè no hi ha cap perill que naufraguin com ho va fer el protagonista del relat amb un dels títols més llargs de la literatura.

Té alguns diàlegs brillants i lùcids,i una mirada irónica cap a alguns intel·lectuals, però també peca d'una certa artificiositat formal.

La imatge de l'autèntica adolescent Amanda Todd s'enregistri en l'imaginari dels espectadors amb la imatge que hi aporta amb tanta dosi de veracitat com delicadesa l'actriu Greta Fernández.

Tot i ja conèixer el text, vist ara, aquesta combinació de reivindicació social i esoterisme m'ha semblat una mica envellida e irregular.

Mario Gas domina gran part del discurs en la pell d'un personatge que està de tornada d'on els altres encara no han arribat, amb un to entre cínic, còmic i rebentaire de tot el seu entorn.

Un Norén tan dur com l'esperàvem, uns intèrprets a l'altura de les circumstàncies (especialment M. Barceló) i una directora (Magda Puyo) tan valenta i arriscada com sempre.

Emocions a flor de pell d'una història que cal conèixer i no oblidar mai. Un muntatge tan necessari com recomanable.

Penses que estas veient un conjunt de "topicazos" tot i que molt divertits i molt ben intepretats, quan et cau la clatallada. Grata sorpresa.

Aquesta versió de «Sota teràpia» ha reunit un repartiment que Daniel Veronese ha dirigit molt bé i ha fusionat en un objectiu comú: no deixar un segon de respir ni als intèrprets ni als espectadors.

El vestuari i les perruques son sensacionals, però les interpretacions son mes irregulars.

Una obra intel·ligent amb actors superbs. Ens ha faltat l'element sorpresa, per ser una obra tan coneguda...

Amb una sèrie d'elements que els petits espectadors poden reconèixer de seguida, el sabater protagonista passa del món real al món fantàstic quan es presenten al seu obrador una sèrie de personatgeS.

Sobresurten la complicitat i l'entrega de tres actors que es fan seva una funció que no decau en cap moment.

Ells quatre estan superbs i el text té els seus més i menys, però compleix amb escreix.

Un espectacle emotiu, esgarrapador, ple d'emoció, sensible i estèticament impressionista perquè reflecteix moments de llum d'allò que expressen els protagonistes.

Una muntatge colpidor des de la serenor i el respecte, amb una jove companyia que apunta molt bones maneres. Felicitats!

L’obra de Gerard Nicasi posa en la pell dels seus personatges algunes de les preocupacions, els dubtes, els problemes i les disjustives que assalten els adolescents en l’etapa de l’institut.

Hi ha una cita imprescindible per a espectadors de tots els gustos a la sala d'El Maldà per passar una de les millors vesprades teatrals.

El muntatge, que no s'ha pogut escurçar més enllà de les dues hores i mitja sense interrupció, acaba arrossegant els espectadors per l'audició del text més que per l'acció dels intèrprets.