Crítiques exprés

El musical, la improvisació i el 'teatre convencional' es conjuguen en un espectacle molt divertit.

Interpretacions femenines brillants per a un text irregular i un ritme massa lent. Delicada posada en escena.

El que La Brutal ha fet és penjar-se al gronxador de Molière i balancejar-se amb allò que el mateix Molière li suggereix, però adaptat rabiosament —brutalment, vaja— al dia.

Peça divertida, amb uns estupendos Doncos i Estruch. Un bonic homenatge a la radio i un acostament sorneguer a Welles. Convé superar alguna inseguretat i trobar el ritme adequat

Més enllá de l'excel·lent interpretació d'un Joan Pera que sap ser-li fidel a Molière sense trair per això el seu públic de sempre, un muntatge hàbil, àgil i funcional

Malgrat un suggerent punt de partida que apunta possibilitats, aquesta tragicomèdia sobre la violència de gènere s'enfonsa entre obvietats i personatges mal perfilats.

Malgrat que la proposta és ambiciosa, el tàndem creador de "Mares i filles" baixa una mica el llistó en aquest irregular musical inspirat en el torbador món de Patricia Highsmith

Interès i risc indubtables en el punt de partida, però caldria una dramatúrgia mes treballada.Bona utilització de l'espai escènic tan reduït.

Recolzat en un Pol López que és tot nervi, Carrió s'apropa a "Hamlet" amb una claredat més funcional que brillant

David Selvas condemna Don Joan amb excesiva severitat, dins un espectacle a estones brillant, però a estones, massa perdudament infernal

Senzillament prodigiós, i ple a vessar d'interpretacions no menys prodigioses i d'emocions colpidores: així és el muntatge que Utzet ens proposa de l'obra mestra de Friel

Hausson torna a demostrar en aquesta proposta intimista la seva classe com a mag de primera, mentre ens fa veure que aquí tot ho fem nosaltres amb els nostres poders mentals.

Tinc bon record de la seva anterior representació. Confio en que les noies continuiin igual de "DIVINAS".

De nou, un bon record de l'anterior etapa a l'Atrium amb alguna actriu diferent. Espero que es mantindrà igual de potent.

Un text dificil i exigent, on es llueix molt especialment l'Oriol Genís.

Encara que hagis vist a la Baras varies vegades, sempre et sorprén. Gran artista ella i el José Serrano. Essència del flamenc, delicadesa, art pur,bellesa.

Simpàtica reflexió entorn lo efimer de la fama. Potser manca ser mes incisiu, però el personatge esdeve entranyable i la proposta es divertida.

L'acurada direcció de Bonnín, transmet amb rigor extrem tota la densitat d'aquesta obra fonamental del simbolisme escènic

La mort com a eix primordial d'una peça de gran càrrega simbòlica i amb destacada presència del silenci. Un teatre exigent, rigorós i poc complaent amb l'espectador.