Crítiques exprés

Els espectadors es mouen durant una hora per dos espais, una de les cantonades de les Galeries Maldà i un dels locals de les galeries, actualment sense ús.

Un acostament interessant al món de la política i les seves vergonyes, al que potser manca ser una mica més punyent e incissiu en alguns moments.

Una manera molt original i força imaginativa d'acostar-se a un film mític,que encara que no calgui haver-lo vist a priori, un tindrà ganes de veure'l a posteriori.

Si sou fans de Celia Gámez, aquest és el vostre espectacle. Senzill, directe i sense més pretensió que la d’oferir a bon ritme, un rere l’altre, els grans hits de la vedette.

Un acostament a la violència de gènera que resulta interessant de plantejament però que perd força a mesura que avança.

Un espectacle agradable, potser mancat de cert ritme, amb interpretacions desiguals.

Visualment espectacular, però mancada una mica de la força "furera" que es pot esperar.

La rastellera de tòpics de l'Espanya més carrinclona no hi falta. Diria que els espectadors han superat de fa temps aquest estadi i ja entenen la sàtira social i política d'una altra manera.

Un excel·lent divertiment musical amb la realitat turística de Barcelona com a teló de fons i les justes referències a l'actualitat que aporten el toc de frescor que permet –i necessita- el gènere.

Una graciosa adaptació de la opereta de Offenbach, resolta amb imaginació i amb un bon punt de sornegueria en relació al boom "Barcelona"

L'actriu Rosa Galindo és la narradora que es posa en la pell dels refugiats camí de França, en la pell de la pròpia infermera suïssa, en la pell d'alguna de les mares republicanes...

Una adaptació molt correcte del clàssic espanyol, presidida per la contundent presència de Carmelo Gómez.

Una comèdia tendra sobre els alts i baixos que provoca enamorar-se amb un final deliberadament feliç.

Una molt agradable sorpresa. Un text amb girs inesperats i cada cop mes amargs. Excel·lent grup d'intèrprets.

Veure a Toni Servillo es tot un luxe, però van mancar subtitols en les cançons del Peppe Servillo.

El director Josep Maria Mestres ha optat per no moure's del cànon establert en la línia clàssica. No hi ha doncs, una lectura trencadora ni renovada ni simbòlica de l'obra. Clàssic sobre clàssic.

Teatre, molt de teatre i de joc trobareu en aquest muntatge fet amb molta il·lusió i amb moments que són preciosos.

Pinter no acaba de semblar Pinter, en mans d'un Mario Gas massa preocupat per potenciar les situacions humoristiques del text i alleugerar les aristes més inquietants de l'obra.

Robert Carsen culmina la fantàstica Teatralogia wagneriana amb un espectacle posseït d'enorme força escènica.