Crítiques exprés

Il Trittico. Una llum magistral al final del túnel

Il Trittico. Una llum magistral al final del túnel

“Florència, des de lluny, sembla el paradís”. Això canten la Lauretta i el Rinuccio gairebé al final de “Gianni Schicchi”, el tercer lliurament d’un magistral tríptic operístic que Giacomo Puccini va voler que sempre es representés de forma conjunta...però que en...

Il Terzo Reich. Parole, Parole, Parole.

Il Terzo Reich. Parole, Parole, Parole.

Ja ho va dir el príncep Hamlet quan Poloni, veient-lo amb un llibre a la mà, li va preguntar què estava llegint: “words, words, words”. I la resposta del príncep semblava implicar que aquelles paraules estaven per a ell mancades de sentit i buides de significat. Tot i...

Triptych. Una hipnòtica, fascinant i desoladora travessia

Triptych. Una hipnòtica, fascinant i desoladora travessia

Heu vist “E la nave va”, una de les més extraordinàries i més desconegudes obres  mestres de Federico Fellini? Quan parles de Peeping Tom, es fa del tot inevitable i imprescindible esmentar en un o altre moment els vincles que es poden establir entre l’imaginari de...

Golfus de Roma. Gran festa musical al circ romà

Golfus de Roma. Gran festa musical al circ romà

Potser encara no us en heu assabentat , perquè tal i com alerta Mercè Martínez amb raonaments carregats de raó en unes piulades que han corregut com la pólvora  , encara no esteu omplint el Teatre Condal  on aquest espectacle es representa de la forma com aquest...

Fàtima. El retaule ravaler de les soledats

Fàtima. El retaule ravaler de les soledats

Ho diu el mateix Jordi Prat i Coll tot parlant d’allò que el va motivar a escriure aquest més que notable text,  i ho diu alhora en algun o altre moment i d’una o altra forma la fauna variada (  no es tracta de cap metàfora; aquí també els gats i les gavines tenen...

Don Pasquale. Una lliçó aplicada amb crueltat

Don Pasquale. Una lliçó aplicada amb crueltat

D’acord: Don Pasquale es mereix una bona lliçó que sàpiga posar-lo al seu lloc. El lloc d’una home gran i solter vocacional  que pretén dirigir al seu gust les joves vides que depenen una mica d’ell, i forçar casoris interessats, menyspreant alhora la força dels...

Dirrrty Boys. Juguem avui a matar un nen?

Dirrrty Boys. Juguem avui a matar un nen?

"Com, com és possible que li vulguis fer mal a un nen?  Com és possible que fer-li mal et pugui fer sentir satisfet, satisfet, satisfet? No sé que li està passant a la gent, avui en dia”. Més  o menys , això és el que venia a dir i el que venia a preguntar-se  The...

Señora de rojo sobre fondo gris. El nítid retrat de la pèrdua

Señora de rojo sobre fondo gris. El nítid retrat de la pèrdua

A la ficció, el seu nom és Nicolás. Però tots sabem que darrera la presència d’aquest pintor que ja no sap com pintar, perquè el dolor provocat per una pèrdua irreemplaçable li ha paralitzat els pinzells, s’hi troba el mateix autor d’aquest text; el mateix Miguel...

Negatius. Aquesta foto l’has feta tu, o l’he feta jo?

Negatius. Aquesta foto l’has feta tu, o l’he feta jo?

En cas que no sigueu massa cinèfils, potser el nom de Frank Capra no us digui res. Per contra, en cas que sigueu mínimament aficionats a la fotografia, de ben segur que el nom de Robert Capa, us diu molt, moltíssim. De fet, no cal ni que us interessi especialment la...

Bros. La terrible bellesa de l’obediència cega

Bros. La terrible bellesa de l’obediència cega

Voleu saber cap a on ens porta la desobediència de la llei de Déu i de la llei dels homes? Doncs el vell profeta Jeremies us en pot donar un brutal testimoni. La seva veu carregada de contundència i de  significació , la podrem escoltar al llarg de la magnífica nova...

Idiota. Ficant-se be na gust dins la capsa de Pandora

Idiota. Ficant-se be na gust dins la capsa de Pandora

Amb ella van començar tots els mals que ens persegueixen des de sempre. O va ser amb Eva? Bé: això depèn de la mitologia o de la religió des de la qual t’ho miris. El que és segur, és que aquests dos personatges femenins entre els quals s’han establert sovint notoris...

Un enemic del poble. La majoria s’equivoca sempre

Un enemic del poble. La majoria s’equivoca sempre

Vau veure al seu moment, i  en aquest mateix escenari del Lliure pel qual acaba de passar “Un enemic del poble”,  les dues primeres trobades entre Thomas Ostermeier i  el teatre d’Henrik Ibsen? Si vau veure els memorables muntatges que el llegendari Schaubühne de...