Crítiques exprés
El Príncep
Treball coral d'actors per explicar una historia quem, amb la nova versó és més western i mésexplicitadaperò menys catalana. Tot i així, a celebrar la peça que mou el públic i remou, poc, consciències
Ameno
Mal comiat per a la Tallers. Hi havia ambició però falla en el to, massa doctrinari. Treball de recerca que ofega un pèl la imaginació, queda tallada. Ara, bons actors, això sí.
Pelussa la intrusa
Dues molt bones interpretacions per a un text de circumstàncies que, en broma, va revelant un món fosc d'una de les mares. I una felicitat tèbia, de l'altra. Gens pretensiosa.
Amortiguada
Un conte explicat a cau d'orella d'essers màgics que habiten sota terra. No es pot dir més. tendre, lúdica, un punt inquietant. Per a tota la canalla, pares inclosos
Mossegades
Peter Pan ya no vive aquí
Hariq al-Banafsag (L’incendi de la violeta)
Ameno
Lars Horntveth & Barcelona 216: POOKA
Pelussa la intrusa
Pelussa la intrusa
Una obra basada en l'humor, diguem, mig negre. Les intencions del xantatge de la policia municipal no arriben a inquietar del tot l'auditori perquè, entre altres coses, mai no se sabrà com acaba.
Lars Horntveth & Barcelona 216: POOKA
Els quatre intèrprets suen aquí la cansalada perquè s'encaren a un llibret de divuit peces musicals, introduïdes totes per una situació escènica parlada.
Lars Horntveth & Barcelona 216: POOKA
Amor matern
Ameno
Pelussa la intrusa
Ameno
'Groenlàndia' és d'aquelles obres que, o bé agrada molt a uns espectadors, o bé no agrada gens a uns altres. És inevitable que sigui així perquè la temàtica no dóna una altra opció.
Hariq al-Banafsag (L’incendi de la violeta)
La gran decepció del moment, la cosa més burgesa i superficial que un es pugui imaginar, quina manera més exacte d'avorrir sense dir res, fora dels tòpics, és clar!
Hariq al-Banafsag (L’incendi de la violeta)
Chaka’ik An numan (Les roselles)
Bravo per en Minguell
