Com que no hi ha bars oberts ens trobem al parc del Baix Guinardó amb la Carmen Marfà i el Yago Alonso per parlar d‘Instruccions per enterrar un pare, de projectes en comú i de com s’ho fan per escriure a quatre mans.
Instruccions… es pot veure fins al de novembre a la Sala Flyhard i Ovelles es tornarà a veure al març a l’Aquitània. Restem a l’espera de la tercera d’aquesta trilogia sobre la família.
Vosaltres heu escrit junts diverses obres de teatre, ràdio i una web sèrie, però com us ho feu logísticament? Un parla i l’altre escriu?
C: A la pràctica normalment jo escric i el Yago està al costat. Ho tenim bastant repartit així.
Y: Nosaltres pensem molt abans de posar-nos a escriure: personatges, escaletes, discutim molt sobre això i al final posar-nos a escriure, a dialogar, no té importància, és el més curt. Perquè ja hem debatut cap a on va la trama, anem apuntant idees fins que un dia ens posem a escriure. Ens asseiem a escriure amb tot pensat.
És a dir la part que un faria pensant, donant-hi voltes, vosaltres la feu parlant entre vosaltres.
Y: És com un debat, discutim.
C: Sí, també fem coses sols i la veritat és que tenir algú amb qui parlar ajuda molt, vas molt més ràpid a l’hora d’estructurar, etc. Tens una altra veu que et va dient això sí, això no.
Suposo que aquell moment del procés creatiu en què un es queda encallat sent dos és més difícil que passi perquè l’altre desencalla/ és més fàcil de resoldre si ets dos, no?
Y: Sí, sempre s’acaba sumant perquè un té una idea, l’altre li dóna una volta, proposem, traiem.
C: Som bastant crítics sobre el que proposa l’altre
Y: Discutim sobre els personatges, no sobre el que proposa l’altre. Sempre acabem sent molt sincers sobre el que escrivim perquè ens agradi a tots dos.
També dirigiu junts, teniu rols diferenciats a la sala d’assaig?
C: Sí. Això ens hi fixàvem ara assajant Instruccions, que jo tinc una visió més micro, més de cada frase, de cada gest. El Yago té una visió més macro, es mira les coses més amb perspectiva, que jo a vegades la perdo una mica més de ritme.
Potser la Carmen fa més direcció d’actors i el Yago més posada en escena?
Y: També de moviments… Jo em fixo més en l’arc del personatge en tota l’obra o cap a on ha d’anar la trama…. Ella va més al detall, als primers assajos sempre para cada 20 segons per dir que no! Jo penso més en el concepte, la Carmen fa més el bisturí.
C: A mi em passa que, si hi ha algun conflicte, de seguida dic ‘doncs ho canviem’! I el Yago diu ‘un moment, mirem-ho’.
Això de dirigir i escriure és un avantatge i un inconvenient
C: Sí, és un avantatge perquè pots adaptar el text a mesura que vas assajant i de fet quan anem a veure la funció a vegades també canviem cosetes, petites millores.
O sigui que les vostres obres estan sempre vives
C: Ara hi ha frases que al llibre editat ja no hi són
És cert, que d’Ovelles heu editat el llibre i a més he vist que hi ha un grup amateur que l’ha representat
C: Sí, van veure l’obra, els va agradar, van comprar el text i la van fer. Va ser molt curiós perquè ens resultava molt estrany veure-ho però ens va fer molta gràcia.
És un honor, no?
C: Sí, i tant i de fet ara també el Josep Julien ens l’ha demanat per fer-ne algunes escenes amb un grup al qual fa classes.
Y: També hi ha una professora que la treballa amb els seus alumnes…
Al final si un text el poden defensar grups amateurs vol dir que l’obra s’aguanta per si sola i de fet hi ha grans obres que funcionen soles i que han estat fent durant dècades els grups d’aficionats.
C: Sí. El fet era que van estar girant alhora l’obra professional i l’amateur. No vam poder-hi anar perquè teníem la nena molt petita però ens hagués encantat.
Vosaltres treballeu també de guionistes en mitjans de comunicació, què ho fa que els vostres projectes personals els feu en teatre?
C: La raó principal és que es pugui fer. Perquè encara que nosaltres vulguem fer una sèrie o una peli ens és molt difícil. Hem trobat un format en el qual ens sentim còmodes, que és un tipus de teatre que creiem que tira bastant cap a l’audiovisual i per això la Flyhard és un espai que ens encanta. Jo sempre dic als actors que pensin més que fan cine que no teatre, perquè el públic està molt a prop.
Però en canvi, per exemple Ovelles, que és un projecte que s’ha anat fent gran, sí que l’heu portat a llocs grans.
Y: Sí, i ha funcionat. I de fet Instruccions al desembre va al teatre de Vilafranca i a veure com funciona!
C: Ens fa por perquè la comèdia canvia en un lloc gran, tot es pot tornar més exagerat, més histriònic, és un risc que sabem que hi és. Però estem encantats perquè això al final és un progrés, és avançar amb l’obra perquè la vegi més gent.
Y: També el teatre ens permet més llibertat que fer cine o tele.
Per la figura del productor?
Y: Bé, per tot. Hi ha més immediatesa, pots canviar una cosa i canvia en aquell moment. La ficció audiovisual és molt més lenta. També ens dóna llibertat a l’hora d’escriure per posar-hi els que ens vingui de gust i tenim la sort que la Flyhard ha confiat en nosaltres i això ho fa molt fàcil. Al final és molt gratificant que altres productes en què entren molts factors pel mig.
C: Som una mica intrusos en el món del teatre, estem aprenent. Veiem teatre i anem veient coses. A vegades em sap greu pensar que potser estem fent una cosa poc teatral.
I de qui beveu o amb qui us inspireu?
C: És que sempre que hi anem trobem alguna cosa interessant.
Y: De tot el que veus sempre hi ha alguna cosa. També pel nostre bagatge audiovisual tot el que ens influencia a l’hora d’escriure és una mica tot el que hem vist i la vida mateixa. Nosaltres ens vam conèixer en plena crisi del 2009, sense feina, i Ovelles té molt d’aquest moment.
A l’hora de posar-vos a escriure de què partiu? D’una idea? D’unes ganes d’explicar alguna cosa, d’un encàrrec?
C: Normalment d’una idea, una premissa que ens atrau i a partir d’aquí anem donant-hi voltes. El tema també està allà
Y: Que normalment sempre està lligada a un tema que ens interessa. La gent ha vinculat molt que parlem de la mort, tant en Ovelles com en aquesta, però vaja…
C: Sí que parla de la pèrdua
I de fet Instruccions potser parla més del problema social que suposa
C: Sí, parla més de la precarietat
Y: Sí, una de les coses de les quals volíem parlar era de la gent que avui en dia té feina però tot i això no arriba a final de mes o no pot fer front a un imprevist. I un d’ells és la mort d’un familiar.
Ja per acabar, teniu alguna idea nova al cap?
C: En tenim algunes però anem una mica enfeinats i no trobem el moment de posar-nos-hi. Tenim la idea de fer una trilogia sobre els vincles familiars. La tercera la tenim al cap però encara no ha baixat.
Comentaris recents