El que no es diu…però sí va passar de debó

Per cert… no és per res… tu recordes, aquell dia que em vas violar? Aquesta pregunta que té una resposta ben clara, però que alhora mai s’ha formulat i, i ha quedat encoberta  per anys d’ocultació i d’auto excuses ben argumentades, dona origen al millor espectacle del cicle #jotambé organitzat per la Sala Beckett. Un espectacle que Marilia Samper ha dirigit amb la mateixa precisió i el mateix talent amb el qual ha escrit aquest  text , que ens presenta una parella al llindar de la ruptura per culpa d’allò que va passar fa tants anys (  érem tan joves, llavors !) que , tal i com diu aquella part de la parella que ha optat per l’oblit, potser no caldria posar-se ara a  donar-li voltes. Però sí  que cal ; i tant com cal!. Quelcom que l’esplèndida interpretació que ens ofereixen Muguet Franc i Xavi Sáez farà ben palés. El ben nu espai que Samper ha escollit com escenari de la seva proposta, en té també molt de metafòric: arribats al punt al qual han arribat ,tant ell com ella necessiten no seguir creant-se subterfugis ni falses coartades; tant ell com ella necessiten abordar allò que mai havia estat dit des de les vísceres i des de la sinceritat més absoluta. Samper ,recolzada en tot moment per  l’arriscat l’exercici de nuesa interpretativa que ofereix alhora el seu duet protagonista , sap com posar el dit a la nafra , obviant  alhora el fàcil recurs de quedar-se simplement en la condemna: donant-li vida a un parell d’essers humans que van més enllà de l’arquetip … encara que alguns terribles arquetips, hagin determinat el curs de la seva existència.

Critiques Relacionades

Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) . I tu, ja llegeixes prou?

per Ramon Oliver | 18 09 2023

Ja era hora! Finalment, la vida t’ha donat la gran oportunitat que t’has merescut des de sempre, per tal de deixar ben palés el teu talent! Però com molt bé saben els més pèrfids reis shakesperians ( i en Ricard III és sens dubte el pitjor de tots , i el que menys temptat se […]

9,0