Crítiques exprés

Una obra emotiva i meravellosa amb bons actors, de la que m'he sentit sorprenentment distanciada, amb una certa rigidesa formal.

La millor part de les 3, amb la màxima inventiva visual.

La part segona encara era acceptable, però la tercera, era un deliri en el pitjor sentit del terme, que trencava la mínima harmonia de les dues parts anteriors. Una pena.

El clown manté setanta minuts de neguit trepidant que no tenen un segon de repòs i força la màquina progressivament en una simbologia de l'estrès de la societat actual.

El muntatge, breu, just una hora, es basa sobretot en les lletres de caràcter i les diverses peces musicals de caràcter narratiu, amb un registre melòdic que defuig el clixé dels grans musicals.

No hi ha, doncs, un gran efecte sorpresa sinó una dosificació de l'efecte sorpresa, des de l'eufòria, els nervis i les discussions internes fins a la penombra que tanca l'última escena.

Quatre personatges tenen la força suficient per crear una situació que puja i puja sense aturador i que a través d'un llenguatge molt afinat i de solatge popular.

Clavé estava fet un bon revolucionari! I per la seva banda, Wanda Pitrowska i Xavier Albertí revolucionen la nostra imatge de Clavé amb cors, música i bon humor

Recolzant-se en un gairebé infal·lible bon equip d'actors, Gómez i Sánchez ens ofereixen un divertiment eixerit i sovint previsible que agafa volada al seu tram final

Una manera ben curiosa de tractar de superar el dolor de la pèrdua. Dos treballs actorals molt meritoris.

Musical excel·lent, ben vestit, ben cantat,divertit,engrescador. Dagoll Dagom sembla haver recuperat la inspiració. Potser a la partitura li manca "el tema" que tothom recordarà.

Malgrat la grata presencia de Soler i Vallicrosa, el text perd interès a mesura que passa i predomina mes un humor poc subtil.

Un divertimento un tant menor, en comparació amb altres inauguracions del TNC anteriors, però una bona manera de reinvidicar a Clavé.

Malgrat algun bon moment inquietant aïllat, l'espectacle provoca mes hilaritat que terror.

Una història que podriem explicar cada un dels espectadors. Meritxell Yanes ens explica la seva amb especial sensibiitat i tendresa.

Un text fosc i dur de Benet i Jornet que salta a l'Almeria amb molta cruesa i intensitat.

Què faries per 28 cèntims? Un bon text interpretat de forma intensa i còmplice per 6 actors que juguen a fer diferents personatges.

«Scaramouche» ha trobat el seu punt d'equilibri just per convertir-se en un espectacle per a tots els públics durant molt de temps sense que a cap franja d'edat els pugin els colors a la cara.

Xavier Albertí sap fer pedagogia amb humor i un pèl de murrieria, paper que li va molt bé sota la personalitat de la seva alter ego, la dama Wanda Pitrowska— sense renunciar al rigor interpretatiu.

Un recorregut colpidor per la memòria personal, amb una història que, de tant senzilla, arriba molt endins.