Crítiques exprés

Un immens quadre contemporani amb una paleta de colors que es mou entre la ferotgia de l'èpica i la força sentimental que neix, creix i mor dins del clan, de la tribu, del nucli familiar.

Ara que el partit amb mes corrupció ha guanyat les eleccions, potser entendrem millor la prepotencia que gasten els personatges --reals--d'aquest contundent muntatge.Imperdible.

La memòria històrica, que ma ha de caure en l'oblit. Un drama punyent, ben resolt en el minúscul espai de La Seca. Molta emoció.

Reinterpretació valenta del flamenc, a partir de músiques que no le són propies, però lastrat per unes transicions lentes i ampuloses.

Del drama familiar i íntim al drama col·lectiu, de rabiosa actualitat. Ambiciós muntatge, potser víctima d'una poètica un tan forçada en alguns moments.

No hi ha reconciliació possible sense trencar abans el silenci de l'oblit. L'obra trenca aquest silenci i aquest oblit i ho fa amb subtilesa, emoció i una mirada des de la generació més jove.

Bona reflexió i text al voltant del perdó amb interpretacions molt correctes.

Divertit, enginyós, vibrant i em faltarien adjectius. Aneu-hi!

Pep Tosar no es proposa ser l'enfant terrible del sector teatral català, però no s'està de fer servir «Qui bones obres farà» per qüestionar el teatre actual.

Un triangle que els tres perfilen molt bé, tot i que, per mèrits propis del personatge, és Francesc Garrido qui té l'opció de matisar els diferents registres des de la desesperació a la violència

Una proposta interessant, però un tant dispersa d'idees. El conjunt queda una mica coix.

Amb una base poètica de text com aquesta, la profunditat del discurs sura a flor de pell. I els tres intèrprets tenen la difícil missió que aquest discurs arribi als espectadors.

Vistosa visualment i ben cantada, però es necessari tenir als personatges cara a la paret o tan sovint?

El treball esforçadíssim i entregat de l'actriu no compensa del tot un text que resulta confús en el seu desenvolupament.

Una companyia jove, que transmet entusiasme i frescor al text en un muntatge molt imaginatiu i ben portat.

Els espectadors constataran el profit que es pot treure de dues plataformes convertides en taula amb pals de fusta i el profit que es pot treure també d'unes adaptacions corals a capella de Dowland.

Una comèdia agra que no pot evitar els somriures dels espectadors, malgrat que aquests siguin conscients que els quatre personatges que tenen davant malden per esmicolar-se a trossos durant 80 minuts.

Ambiciós acostament a l'esperit de Txèkhov potser també de durada excessiva, però en conjunt molt estimable. I una mirada entre cínica i comprensiva del món del teatre.

Una utlització de l'Espai Lliure increible, al servei d'un text que necessita una mica de tissores, servit per 3 bons actors.

Malgrat la bellesa del text (de Kessel, però també de Joyce) la obra té una poètica una mica forçada i es molt discursiva en alguns fragments.