Crítiques exprés

El pes del passat i el dolor que causa ben condensat en un text correcte, ben interpretat i ben dirigit.

Un tema d'avui amb una mirada d'ahir

Una peça impressionant, colpidora i demolidora. Que vinguin mes d'aquestes, please.

Una petita decepció. Sembla que Els Joglars han perdut la inspiració. El punt de partida es bo, però el desenvolpament es fluix i mancat de força.

VIP no és un espectacle per a futurs pares o per a pares en el camí de ser-ne en pocs mesos. Faran bé d'abstenir-se'n. No fos cas que els agafés una depressió, no pas postpart sinó prepart.

Una mirada encisadora a la literatura de Cervantes i la picaresca ibèrica, divertida i sorneguera.

Un nou gran muntatge de Lluís Homar

Tota la grandesa de la sala Gran del TNC es al servei d'un espectacle on els actors són, menys poques excepcions, només dos a escena.

Un acostament insòlit a la figura de la Mare de Déu, amb una mirada més humanista i propera, sobretot gracies a la tremenda interpretació de Blanca Portillo.

Un espectacle curiós, arriscat i novedós, potser perjudicat per un excés de subtítols que dificultaven la concentració en l'escena.

La interpretació és molt ajustada. El muntatge se centra en l'episodi de Constantinoble i en l'apartat de la novel·la que es fa més atractiva per als joves: la relació amorosa de Tirant amb Carmesina.

Lluís Homar capta l'essencia popular, reivindicativa i crítica d'aquesta peça de De Filippo que compta amb un repartiment en estat de gràcia.

Un bon 'divertimento' amb el que els espectadors juguem a descobrir qui és l'assassí. Interpretacions amb un toc anglès.

La Ruta 40 recupera amb talent i sensibilitat Thorton Wilder, un gran autor massa oblidat a casa nostra, i ens ofereix una preciosa reflexió sobre el demolidor pas del temps.

Magnífic exercici teatral liderat per uns Lluís Homar i Joan Carreras en un estat de forma sublim. Direcció d'actors genial, proposta escènica encertadíssima i un text que camina sol.