Crítiques exprés

“Et tornes boja intentant ser perfecte, i això és impossible. No pots ser sempre la millor . És tan difícil sobreviure aquí : tens que ser la més guapa, la que està més bona, la millor actriu del món, i la millor companyia. Hi ha tan poca gent que pugui viure d’això,...

  Oblideu-vos d’aquells excel·lents espectacles d’Íntims Produccions que es recolzaven en potents veus de l’escena creativa anglosaxona (Kae Tempest en el cas de “Wasted”; Mark Ravenhill, en el de l’estupenda “Pool (no water)”,  i en les quals el llenguatge...

Amb els més terribles atemptats, passa sovint com amb les més esfereïdores tragèdies col·lectives: de l’impacte informatiu inicial, es va passant poc a poc al discurs més o menys elaborat que es repeteix com un mantra cada cop que toca commemorar el sinistre...

Ha passat gairebé una dècada, des que Lara Díez Quintanilla va presentar “El sensespai” en forma de treball final de la seva formació com a psicoterapeuta de grups i famílies. Llavors, va voler escriure un text que vingués a fer anar plegades les seves dues vocacions,...

Es pot ser completament nacionalista i del tot cosmopolita alhora? És possible reivindicar un feminisme que els teus coetanis consideren radical, i combregar ben a gust amb el més conservador catolicisme? És factible, ser filla d’una molt benestant família amb...

En què consisteix exactament , això de fer un homenatge? Especialment, quan allò que s’està homenatjant  no té res a veure amb el teu ADN creatiu, i tu mateix reconeixes que mai no ho haguessis fet com ho va fer l’artista homenatjat. Així les coses: pot ser...

L’any 1950, el gran Akira Kurosawa va estrenar la seva extraordinària pel·lícula “Rashõmon” , que de seguida es va convertir en un dels més internacionalment aclamats èxits del cinema japonès. I també, en un d’aquells referents culturals que creen escola, i acaben...

Cal que ningú resti massa lluny de les espurnes; que tothom capturi que aquest bosc metafòric que aviat es transformarà en una pluja de cendres, és també el seu bosc. I aquesta proximitat a tres bandes, és precisament el primer encert del magnífic muntatge amb el qual...

Ha arribat l’hora de tornar a casa. Després d’una vetllada social, d’un sopar ple d’invitats més o menys brillants als quals sembla agradar força aquesta mena de reunions en què sempre hi ha lloc per deixar anar una frase enginyosa, Virginia Woolf – o com a mínim,...

Sembla com si fos ahir...però han passat ja cent anys de res. Recordeu, allò que va tenir lloc a Gènova l’any 2001? Recordeu aquell cim del G8 que va acabar amb la sang d’un jove cadàver rebel tacant els carrers de la ciutat? Recordeu ja de pas els molts ulls borni...

S’ha acabat això d’estar patint per si de cas l’arròs et queda covat! Aquí teniu al o la (juraria que aquest electrodomèstic no és binari) Cuckoo, l’artefacte d’origen coreà que , des de fa dècades, no pot faltar mai a la cuina d’aquella part d’una nació dividida que...

“No tinc casa, no tinc sabates, no tinc diners, no tinc classe, no tinc perfums...no tinc país, ni educació, no tinc de res...llavors , què tinc? Sí, dimonis, què tinc? Tinc el meu cabell, i el meu cap, i el meu cervell, les meves orelles i els meus ulls... tinc vida,...

Picada d'ullet per a teatrers irreductibles: qui tingui present l'esplèndid muntatge de l'obra de Thomas Bernhard "Davant la jubilació" dirigit per Krystian Lupa , reconeixerà de seguida un tret distintiu  d'aquella posada en escena que Pau Vinyals recupera en el seu...

  No hi ha manera. Miris cap a on miris ( ja sigui cap a dalt,  cap avall o cap el teu costat) , les perspectives conviden igualment  al neguit. El cert és que ,com si no en tinguéssim prou amb la pandèmia que també ha atacat de valent aquest mateix espectacle,...

Es podria dir que els personatges de Carol López celebren el seu aniversari més o menys el mateix dia que el celebra la seva autora. Tant aquests personatges com ella, s'han anat fent grans agafats de la mà, i han anat construint així en clau de comèdia una distesa...

Sí, ja ho sé: tots i totes esteu esperant que la canti. Però no: avui, no la cantaré. Si heu vingut per escoltar un cop més allò de "Remena, remena nena", ho teniu clar. Tot i que ja sabeu com som els i les artistes: si sabeu com tocar-nos la fibra sensible, sempre...

Sembla que existeix certa unanimitat en reconèixer-ho : si hi ha una cançó que funciona com a himne per a totes aquelles persones que estan en trànsit de ser abandonades pel seu gran amor i fan un últim desesperat intent per tal d’ evitar-ho, aquesta cançó és sens...

Lucía Miranda porta més d'una dècada construint la seva molt personal casa teatral. Aquesta casa que va començar a dissenyar quan residia a Nova York porta el nom de Cros Border, inclou una companyia teatral, una escola de teatre aplicat i una cuina escènica, i es...

Una novel·la mítica, unes fotos en blanc i negre que congelen els salts d’unes petites ballarines i que alhora semblen congelar l’atmosfera de tota una època, i un lloc de naixement d’aquells que et marquen de per vida. Aquests són els orígens d’en Billy, el nen orfe...