Crítiques exprés

Torna al Gran Teatre del Liceu la història de Manon Lescaut més de quinze anys després de la seva última funció al teatre barceloní. Aquest cop, l'òpera de Massenet cau en mans del regista francès Olivier Py, que trasllada l'acció al barri vermell on es mostra sense...

Ho confesso : sempre he sentit una molt assumida feblesa per Núria Espert. I quan dic “sempre” ( i seguint amb les confessions) vull dir que des que la vaig veure per primer cop damunt d’un escenari quan jo encara era un adolescent que començava a tornar-se addicte a...

De vegades hi ha trajectes que encara que semblin molt breus poden acabar fent-se gairebé eterns. O, per ser més exactes , de vegades hi ha trajectes que per molt breus que siguin desitjaríem  que es fessin eterns, perquè no voldríem arribar mai al punt cap el qual...

Ho vaig sentir camí del Saló dels Miralls, al finalitzar l’estrena d’aquesta “Alexina B.” a la qual l’auguro ( i/o  li desitjo), la llarga vida que es mereix. Mentre esperava l’arribada d’un ascensor vaig escoltar un breu diàleg a les  meves esquenes en el qual una...

El millor que li pot passar a una companyia que anuncia el seu comiat és que, quan vas a veure allò que es presenta com el seu darrer espectacle, enlloc de deixar-te envair per la nostàlgia, surtis del teatre amb ganes de més, i amb ganes que la companyia  es repensi...

Aquesta és una crítica que no sé com començar. És difícil trobar les paraules per plasmar tot el que vaig sentir quan vaig anar al Gran Teatre del Liceu a veure 7 Deaths of Maria Callas. Vaig sortir del teatre extasiada després de viure una experiència estètica...

Quina bona olor fa la gespa i com brilla, després d’una plàcida pluja! Però quan el que ha caigut damunt la gespa és una tremenda  tempesta carregada de valor metafòric i de negres presagis, i el vent que l’acompanyava ha acabat amb la vida del pomer plantat en...

“La vida és un conte explicat per un idiota, ple de soroll i de fúria, que no significa res”. Aquetes paraules les pronuncia el Macbeth de Shakespeare ( i les recupera Verdi a la seva òpera)  al llarg del que és sens dubte el parlament més cèlebre de l’obra; aquell...

Els orígens de “Pamela, o la virtut recompensada”, la cèlebre obra de Samuel Richardson publicada l’any 1740 que sovint ha estat considerada com un text seminal sense el qual no existiria la novel·la anglesa tal i com l’entenem avui en dia , resulten  ben curiosos....

La selva ja no és la selva. Les ciutats ja no són les ciutats. El món ja no és el món. Aquell temut moment que s’anunciava des de fa massa temps però seguia semblant-nos  un improbable malson s’ha convertit en un malson real. I les aigües han començat a pujar fins a...

És ben sabut que per les venes del nostre estimat Manelic no corre cap mena de sang blava, i que malgrat les moltes hores mortes que s’ha passat tenint cura del ramat, mai s’ha plantejat grans preguntes existencials sobre això del ser o no ser. Però, alhora, ningú  no...

Deixeu-m’ho dir sense embuts tot just començar: “Allò que el vent s’endugué” em segueix semblant una de les grans obres mestres de la historia del cinema. I ho dic ben alt i ben clar, tot tenint alhora ben present la campanya engegada  fa poc més de dos anys i mig...

Heu vist (només se’n conserva una tercera part del material original) les imatges documentals que mostren com era el camp de concentració de Terezín, tal i com el va veure la delegació de la Creu Roja que va visitar les seves instal·lacions l’any 1944? Amb aquella...

Tina Turner proclamava fa anys tot cantant el tema central d’una pel·lícula de la sèrie “Mad Max" que “We Don’t Need Another Hero”. Però el cas és que , des que els humans van prendre consciència per primera vegada de la seva fragilitat i de la   seva mortalitat, no...

Us heu parat a pensar alguna vegada, quan finalitza una obra de teatre i esteu aplaudint amb més o menys convenciment ,que en aquell moment us trobeu ja més a prop de la mort que quan aquesta obra estava a punt de començar? Quelcom que, de fet, és alhora  el que acaba...

Ai, el llenguatge, el llenguatge! Què feríem sense ell ? I alhora, tenim clar què cal fer amb ell, què ens fa ell, i en quins paranys ens pot fer caure ell ? Per dir-ho com ho diu una de les tres molt etíliques protagonistes  (cap d’elles deixa mai de parlar i parlar...

Avui és dia gran , a la família de les Catarines; una família fictícia que parteix d’un fet ben real.  El cert és que el 19 de maig de 1954, la jove segadora de l’Alentejo  Catarina Eufémia, fou assassinada mentre presentava una reclamació salarial durant una vaga de...

Josep Julien escriu i dirigeix aquest premiat però irregular text amb format de “road movie” (la pantalla panoràmica amb quelcom de cinemascope domèstic que ens trobem només entrar a la sala, ja marca aquesta voluntat itinerant), i amb una estructura ben propera al...

“Tengo el cráneo en las tibias, manchas en la piel, una pierna más corta que la otra, las vértebras sin aire, el hígado transpirado, las clavículas asfixiadas, el diafragma disperso, el hueso temporal ansioso, el cerebelo sumiso, la nuez obscena, el páncreas ermitaño,...

Un karaoke? Quina cosa més vulgarment normal, això de muntar un karaoke! Tal i com ens queda molt clar tot just iniciar-se la ben notable  primera incursió (que de ben segur no serà l’última; ja en tenen ganes de més)   d’Els Amics de les Arts en el camp del teatre...