Crítiques exprés

Una gran interpretació d'Orella, en un conjunt mes irregular.

Un aproximació molt correcte al gran clàssic de Molìere amb una excel·lent interpretació de Joan Pera, molt controlat.

El vi fa sang. I la directora Carlota Subirós n'aprofita tota la força quan arriba l'última escena del dinar de casament entre els onze amics de la brigada.

Poques vegades, en una hora justa, una companyia teatral ha estat capaç d'explicar amb tanta claredat què li passa al famós Comendador.

La memoria històrica pot ser reinvidicada de moltes maneres. EL text de Conejero ho fa de forma efectiva i original.

despres de les seves TORTUGUES.. Cedó continua en plena forma: un conflicte de parella mostrat de forma divertida i original, en un plantejament molt sorprenent.

No he connectat gaire amb aquest Pinter. He trobat un to exagerat i un humor negre que se m'escapava.

Els riures del públic no triguen en arribar i Pera, més dirigit que mai (segurament també quan pugui semblar que improvisi), els integra en l’evolució dels embolics.

'Et planto' forma part d’aquestes veus que, des de l’ara i aquí, delecten als defensors de les comèdies romàntiques de tota la vida.

La trama recorre aquell fil invisible que tenim tots garantit —humans i bèsties— i que va de la vida a la mort amb tot el que té de bo i de dolent fer el camí en aquest trànsit.

És en la clonació del personatge central quan l'obra guanya pes en valor dramatúrgic i simbòlic, amb quatre interpretacions molt arrodonides.

La versió d'Eduardo Mendoza i la direcció de Mario Gas hi fan honestament i també sàviament tot el que poden i no hi poden fer res més.

Tot el que pot semblar de transcendent es converteix aquí en una comèdia plena de moments hilarants, de situacions tendres, de seqüències postadolescents i d'amor en estat primari.

Coreografies de gran bellesa, però un xic reiteratives en algun fragment.

Són les escenes de parella les que aporten un discurs dramàtic i romàntic més evident i en les quals s'entreveu una manifesta complicitat entre cadascun dels dos intèrprets.

Malgrat alguns anacronismes, el muntatge recull la tensió creixent del drama i la passió que arrossega els seus personatges. Molt potent.

Bons trucs d'il·lusionisme i mentalisme combinats amb un molt bon sentit escènic, fan un còctel amè i entretingut per a passar una bona vetllada.

L'entusiasme és el que compensa sobretot els desajustos de repartiment en una més que correcta producció tant a nivell de posada en escena com de direcció.

L'avantatge dels integrants de la Companyia Bratislava és que tots sis excel·leixen en les peces cantades, tant a cor com en intervencions solistes.