Crítiques exprés

Una magistral comèdia del gran De Filippo, dirigida també magistralment per un Lluís Homar que sap com fer-se seu l'espectacle sense deixar de ser.li fidel a l'original.

Un text brillant, un gran homenatge al teatre i el joc teatral, uns actors superbs.

Hi ha un element en aquesta obra que sembla que sigui allò que ho pot resoldre tot com una vareta màgica: la caixa dels postissos.

Joan Ollé es perd pels boscos de Shakespeare, i no encerta a transmetre ni l'atmosfera salvatge, ni la sensualitat ,ni l'humor, ni la melangia d'aquest somni.

Els somnis a vegades juguen males passades. Això és el que li passa al protagonista d'aquesta història entre màgica, onírica i neorealista, per la influència cinematogràfica d'Eduardo de Filippo.

L'obra és una trampa de rellotgeria que cal controlar meticulosament perquè no s'escapi de les mans. Una petita joia de Nadal.

Un muntatge espectacular de posada en escena, però desequilibrat en les interpretacions i mancat de ritme i gràcia en moments clau (per exemple en el final)

El pas del temps i els seus efectes mostrats d'una forma tan concisa com efectiva. Un muntatge atractiu.

La intenció oculta de Shakespeare recobra el seu valor i, de passada, enforteix la poètica i el lirisme que conté i que tan sovint ha quedat en un segon terme.

L'intriga d'Agatha Christie s'apodera de l'ombra de l'escenari

Un espectacle de teatre públic, en l'honesta sorra de la Biblioteca de Catalunya

Adaptació que busca ser fidel a la filosofía de l'obra de Valle Inclán, pero amb un cert olor a naftalina, malgrat la notable entrega dels intèrprets, encapçalats per Ramon Barea.

De la tragèdia de Hamlet al dubte adolescent més convencional

Si una cosa funciona, no la toquis. Aquesta 'Extraña Pareja' arrenca els riures del públic fidel malgrat que la producció s'emmiralla en excés en el muntatge de fa 15 anys.