Crítiques exprés

Malgrat la bellesa general del conjunt, a l'espectacle li sobraven algunes reiteracions.

Una peça farcida d'humor negre, tan divertida com amarga. Lopez i Pla estan "que se salen". Imperdible.

El missatge, d'evident caire social, queda molt clar de bon principi. La poètica es la habitual. També una certa reiteració escènica.

Una proposta musical atractiva, però escenicament molt estàtica, cosa que la feia avorrida.

Jon Fosse ens convida a escoltar les corrents ocultes que es mouen sota la superfície dels hiverns emocionals

Pau Carrió ens ofereix una molt agradable gresca shakesperiana ben defensada per la renovada Kompanyia Lliure,tot i que oblida una mica massa el rerafons no tan lúdic de l'obra

Sempre dona gust pecar en companya d'un actor amb tant carisma com ara Toni Gomila, molt ben recolzat per Catalina Florit en aquest sucós i pecaminós divertiment

El fantàstic viatge musical de Rossini es queda en mans d'Emilio Sagi en excursió operística farcida de bons intèrprets, però mancada de gràcia escènica i força teatral

Una obra honesta, unes interpretacions magnífiques i la grandesa de les petites històries. Aneu-hi!

De la catifa de la porqueria social es passa a la catifa particular de cadascun dels tres detectius i, només aixecar-la, es va descobrint el polsim de cadascú.

Una visió potser massa sorneguera i lliure de la comèdia de Shakespeare, però gratificant per una tarda d'estiu en un parc, tot i la incomoditat per seure...

Poques vegades un teatre que s’anomena «Cine» mostra tanta veritat envoltada de bellesa escènica.

Només per veure el parc dempeus ja paga la pena veure aquesta revisió del clàssic shakesperià.

Té un dels millors inicis que he vist mai a Sala Flyhard. 3 intèrprets magnífics i un text marca de la casa que és una bomba!

Un bon punt de partida però una certa dispersió d'idees amb alguna resolució sorprenent.

Thierrée ja no juga amb el factor sorpresa, però quanta bellesa i sentit poètic aporta.

Un petit musical de Lloyd Webber,de factura intimista, molt ben resolt i interpretat per Lu Fabrés.

Caldria una mica de contenció en algunes interpretacions i trobar un to menys "canyero". Grata sorpresa en Clàudia Benito.

Igual de pretenciós que INFLAMATION, i encara mes estàtic. No hi ha sentit de la mesura en cap de les dues propostes.

Malgrat no ser molt llarg, conté alguna reiteració, però genera molta simpatia i té molta gràcia en alguns fragments.