Crítiques exprés

Rebecca Kricheldorf reinventa imaginativament Txèkhov, i Jordi Prat i Coll ens fica en una magnífica i desoladorament divertida festa teatral

Les fantàstiques plaques de la llanterna màgica i l'excel·lent piano de Sabatés, no poden fer-nos oblidar l'avorriment proporcionat per una dramatúrgia del tot mediocre

evocació de la llanterna màgica que per si mateixa resulta encisadora, però el text que l'acompanya es un tant fred.

Un musical simpàtic, tot i que menor quan a argument, i amb lletres que s'entenen quan les canten.

L'esperit de Txèkhov està plenament present en aquesta revisitació en clau moderna de Les tres germanes. L'amargor i la diversió en una combinació ben suggerent.

La millor virtut d'aquesta peça es que quan acaba vols devorar les obres del poeta.

les trampes que els homes s'imposen en la seva relació amb les dones i entre ells mateixos. Una peça divertida i un text menor.

Una tensió dramàtica habilment dosificada, amb bona utilització de l'espai i les accions paral·leles.

Els espectadors assisteixen, doncs, a un viatge en vinyetes en blanc i negre protagonitzat pels diversos personatges de l'obra que es reparteixen els tres intèrprets del muntatge.

Propostes com aquesta versió lliure d'«Ivànov» d'Àlex Rigola sempre són controvertides. Hi ha qui voldria l'obra en estat pur. I hi ha qui encara la troba massa poc radical.

Malgrat la seriositat de la reflexió de fons de l'obra, el to que li ha donat l'autor i director i que també ha adoptat Carmen Machi és el d'un humor subtil carregat d'ironia.

El veredicte fet a priori pels espectadors obliga la companyia a tancar l'espectacle amb el final decidit per votació i amb la confessió del culpable: la Glenda, l'Animal o El Alegre Mariachi.

El vaixell fantasma de Wagner, navega aquest cop entre al·lucinacions romàntiques perillosament autodestructives, dins una proposta irregular, però amb un potent punt de partida

Un Wagner un xic feixuc i sense entreacte per anar al lavabo!!!

Entre la foscor general del muntatge destaca la llum del mal que irradia el poderós Homar.

Una proposta arriscada i valenta, tot i que pot resulta una mica confús seguir la trama originària.

El talent de Rigola envolta Ivànov de gats de la sort, sense que això pugui canviar la sort del protagonista d'aquest notable espectacle

Un text ambiciós, entre la distopia i l'esperpent, que no acaba trobar el seu to. La Machi també requereix una mica mes d'autocontrol.

Com passa amb la major part del teatre de Brossa, els espectadors cal que s'hi enfrontin amb una bona dosi de simpatia i complicitat.

L'humor, la mort i la tendresa es combinen en aquesta peça breu que Laura Guiteras interpreta com a actriu, com a cantant i posant veu al titella gegant que representa Mrs. Brownie ja de gran.