Crítiques exprés

De nou, un bon record de l'anterior etapa a l'Atrium amb alguna actriu diferent. Espero que es mantindrà igual de potent.

La interpretació de dos veterans del teatre musical com són Rubén Yuste (el guionista) i Marc Vilavella (el personatge de ficció) va fent seu el guió del llibret i cadascuna de les peces.

«Bhrava!» té aires de teatre, de dansa i de pista de circ, però sobretot té aires d'arts escèniques franceses, música original inclosa.

Amb diàlegs tallants i breus, la interpretació a vuit mans va pujant de to sense que es desmarxi mai. Funciona, doncs, amb el fre de mà.

Entremig de «Tots som Anna Allen» hi ha noranta minuts d'un musical de petit format amb molt bon nivell de composició i d'interpretació i una bona dosi d'humor intel·ligent.

Més que una lectura... un senyor muntatge! Un text molt original que rebusca en el més profund del que som i volem ser.

Un bon Hamlet, amb un Pol López encertat i un Xicu Masó que "roba" escenes.

Aquest «Hamlet» és el «Hamlet» de l'actor Pol López i també el «Hamlet» de l'Ofèlia de l'actriu Maria Rodríguez.

Una proposta encisadora, tendre en gran part, però també amarga en algun moment. Un gran repartiment,amb uns superbs Madaula i Bosch.

Un repartiment molt bo (amb Manel Sans, excepcional) no tapen el desconcert que provoca el plantejament de l'obra. La part fantàstica em va recordar "El Resplandor".

Com en una dansa de debò, en aquesta «Dansa d'agost» els vuit intèrprets tenen tots el seu compàs escrupolosament marcat.

Un 'Hamlet' molt accessible i sobtadament sarcàstic.

La proximitat que permet l'estructura de la Sala Atrium reforça l'expressivitat de les tres actrius.

Una raspallada lúdica, teatral, divertida que, més que queixalar en segons quines qüestions epidèrmiques, el que fa és llançar una onada a cappella sobre cadascuna de les set lleis educatives.

Ja ho diuen: com més cosins, més endins. I malgrat que aquí no es tracta de cosins, sí que tres dels quatre personatges són allò que s'anomenaria "amics de l'ànima" o, vulgarment, "carn i ungla".

La injustícia de Kohlhaas esdevé revolució. I la revolució del segle XVI troba —o potser millor dir que busca— un paral·lelisme amb la revolució del segle XXI.

La cosa engega en clau de comèdia. Però els espectadors que caiguin a la trampa i es diguin: "Ara riurem!», ho tenen malament perquè el somriure es glaça ben aviat.

Ni la direcció de Mario Gas ni el bon treball dels dos intèrprets hi poden fer gaire cosa més perquè tots plegats es troben encotillats per un discurs que comença lent i repetitiu.

Un musical, mancat de mitjans, però que esdevé divertit i simpàtic, sobre una història real increïble.

Una versió molt correcte de la tragèdia amb una vigorosa interpretació de Pol López.