Crítiques exprés

Rimuski

Molt entusiasme pero molt discret.. No s'entén gaire quan canten, especialment en moments de conjunt.

No ploris, Ximplet!

Una bona selecció de temes, tot i que algunes irregularitats en les intepretacions. Cal millorar la coreografia.

Mujeres

Un text excel·lent amb interpretacions fantàstiques, començant per Derqui i Lopez.

Zeitung

Un Dragon Khan d'intriga i d'angoixa. Ara és, ara no és. Ara et mato, ara no et mato. Ara t'estimo tant que t'abonyego.

El año de Ricardo

La autenticitat de les protagonistes no salva una proposta mes benintencionada que aconseguida.

Jump

Davide Carnevali i Albert Arribas trenquen algunes convencions i algunes altres els acosten al teatre visual, de gest, mal anomenat contemporani i més mal anomenat encara, internacional.

Rey Lear

El text en va semblar confús i força infumable. L'aprovo justet, pels equilibristes i algunes idees escèniques.

El lleig

Una representació que fa un ús excel·lent de la imagineria de Goya.

Venedors

Una posada en escena molt potent i uns actors brillants al servei d'un text que, tot i resultar un pèl antiquat, recupera actualitat amb l'escena final.

Arrels

Ningú no pot negar que, de cadascuna, se'n podria fer una seqüela (EVA 1, EVA 2, EVA 3, i així anar tirant). Però la companyia ha condensat en una hora i tres quarts totes aquestes quatre vides.

Arrels

Una celebració de 25 anys als escenaris que deixa un regust tristot, perquè penses que tot el conjunt podria ser millor, començant per un text un xic mes elaborat i profund.

Zeitung

El text, juganer, conserva la força i els actors resisteixen la comparació amb els originals.

Arrels

T de Teatre celebra 25 anys de brillant trajectòria amb un espectacle que queda molt lluny dels grans moments de la companya

Venedors

Un text preciós, un grup sensacional d'interprets i el talent de McBurney, donen una obra mestra, potser sense la potència formal del Mestre i Margarita, però Déu midó!!