Crítiques exprés

Ara ja ho sabem; ha quedat reflectit en una acta notarial   -la senyora notària ha fet també acte de presencia a l’escenari-  que recull les seves últimes voluntats : el dia que Angélica Liddell passi a  allò que se’n diu millor vida, els canons deixaran anar a l’aire...

Fa uns pocs mesos, una lesió de l’actor Hans Kesting va impedir la representació al Festival Grec  de “Who Killed My Father”, l’espectacle creat per Ivo van Hove tot partint de la tercera autoficcional novel·la d’aquest veritable fenomen de la literatura francesa i...

De vegades, l’atrezzo que acompanya una escenografia, es limita a ser purament funcional; es limita a guardar amb l’argument de l’obra o amb la seva dramatúrgia una relació exclusivament circumstancial. Però hi ha ocasions en les quals un objecte de l’atrezzo es...

El Gran Teatre del Liceu acull l'estrena europea de l'òpera Antony & Cleopatra de John Adams i això és un motiu de celebració. És una d'aquelles fites històriques que poques vegades el Liceu ha tingut la sort de viure, no només perquè és la primera vegada que es...

“Hi ha dues menes de silenci. Hi ha aquell silenci que es produeix quan no es diu ni una sola paraula. I hi ha aquell altre silenci que sorgeix mentre s’està deixant anar un torrent de llenguatge. Quan cau el veritable silenci encara ens resta l’eco de les paraules  ,...

El Gran Teatre del Liceu comença una nova temporada amb un títol imprescindible del romanticisme rus; Eugene Onegin de Piotr Ílitx Txaikovski amb una producció a càrrec de Christof Loy i amb Josep Pons al capdavant de l'orquestra del teatre. Malgrat que Eugene Onegin...

Ja era hora! Finalment, la vida t’ha donat la gran oportunitat que t’has merescut des de sempre, per tal de deixar ben palés el teu talent! Però com molt bé saben els més pèrfids reis shakesperians ( i en Ricard III és sens dubte el pitjor de tots , i el que menys...

Hi ha cadàvers que no es resignen a desaparèixer així com així de l’escenari de la vida . De tant en tant , et surten al pas gràcies al món de la ficció  cadàvers perplexos davant la pròpia mort que, abans de fer un definitiu mutis pel fòrum, intenten  donar-li una...

No he menjat encara “la paella dels dijous”. I em falten encara també uns quants dies per assistir al retrobament/desafiament que ens proposarà “Rovira vs. Rodríguez”. Però deixant de banda el tríptic que han creat colze a colze Cristina Clemente i Nestor Valente...

  Qui ho diu, que un final feliç ha d’implicar a la força el triomf de l’amor de debò, de l’honestedat, dels tendres afectes i les forces del bé? Si tu has apostat fort per allò que habitualment està considerat com les forces del mal , fent us de tots els...

Fa gairebé tres anys d'aquell recital inoblidable que Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała van oferir al Gran Teatre del Liceu quan el teatre va tornar a obrir les portes després de sis mesos d'inactivitat a causa de la pandèmia. Aquest cop, acompanyats de la pianista...

“Sueña el rey que es rey, y vive con este engaño mandando, disponiendo y gobernando; y este aplauso , que recibe prestado, en el viento escribe y en cenizas le convierte la muerte (¡desdicha fuerte!): ¡que hay quien intente reinar , viendo que ha de despertar en el...

Ho reconec: quan un espectacle, una pel·lícula, un llibre, una peça musical etc. etc . etc....em deixa molt marcat (quelcom que tampoc no passa tan sovint, però que quan passa ho fa de manera ben contundent)  , em resulta difícil apropar-me a una nova visió d’allò que...

Poques coses poden haver-hi tant distants entre elles com ara ho són la literatura de Michel Houellebecq  i aquesta altra que practica  Marc Artigau . Però gaudint de l’excel·lent comèdia trista d’Artigau (és ell mateix qui la defineix així) m’ha vingut el cap el...

El passat dia 17 de juny tornava al Liceu un dels títols més bonics del repertori barroc; Dido & Aeneas de Henry Purcell. Una petita orquestra barroca capitanejada per William Christie va fer un tàndem clarobscur amb la coreografia de Blanca Li, una de les...

De vegades ( o potser sempre?) hi ha històries que és millor deixar-les quan arriben al seu punt àlgid, i no indagar massa com han transcorregut després d’ell. I l’historia del petit Ivan Mishukov que, a la Rússia de Boris Ieltsin , va saber trobar en una gossada la...

De vegades ( o potser sempre?) hi ha històries que és millor deixar-les quan arriben al seu punt àlgid, i no indagar massa com han transcorregut després d’ell. I l’historia del petit Ivan Mishukov que, a la Rússia de Boris Ieltsin , va saber trobar en una gossada la...

Per fi. Per fi torna Wagner al Liceu. El teatre recupera una producció pròpia de Parsifal - en col·laboració amb l'Opernhaus-Zürich - que signa Claus Guth i compta amb la direcció musical de Josep Pons. El repartiment, gairebé en la seva totalitat, és excel·lent. La...

“Jo, a Lope, me’l crec, i amb entusiasme”. Això ho deia Lluís Homar, pocs dies abans de l’estrena al Teatro Soho Caixabank de Màlaga ( el teatre d’Antonio Banderas, per si algú no hi cau ara ) del seu muntatge de “La discreta enamorada”. I que Homar es creu a Lope, i...

Entres al vestíbul del Teatre Apolo, la sala que acull les cinc úniques representacions barceloneses del més recent espectacle d’Els Joglars. I et trobes uns grans panels que et recorden les sis dècades que han transcorregut , des que l’emblemàtica companyia liderada...