Crítiques exprés

Hi ha espectacles que et conviden més que d’altres a preguntar-te quin hagués estat el seu resultat final si haguessin caigut en mans diferents a les que signen el muntatge amb el qual tu t’has trobat . I “El abrazo”, entra de ple en aquesta categoria. Quelcom que...

Som a l'escena final d'aquest magnífic espectacle musical de la companyia sudafricana Isango Ensemble que porta ja uns quants anys donant voltes pels  escenaris mundials . I arribat aquest moment, l'actor que interpreta  a l'escriptor  Johnny Steinberg ( l'autor del...

Ja sabeu que tant en anglès ( play) com en francès ( jouer) , la mateixa paraula es pot fer servir per igual tant per indicar que estem jugant, com per assenyalar que estem interpretant. I d’aquesta suggestiva confusió entre el joc i la interpretació, en sap molt un...

No us deixeu enganyar per la imatge que acompanya aquest comentari: la fotografia que veieu, forma també ja part - com tantes altres coses!- del passat. El present ja no es pot permetre passejades il·luminades per una bonica llum crepuscular al costat del que semblen...

Ho diu el mateix Jordi Prat i Coll, a l’hora d’assenyalar i identificar els referents creatius que s’hi poden reconèixer al llarg dels tres extraordinaris monòlegs que conformen aquest text seu i que acaben integrant-se en una única i del tot admirable obra: aquí hi...

La bombeta parpelleja al sostre. Les parets negres queden trencades per les asèptiques rajoles del mateix color blanc evocat també per la Nela tot just arrenca la partitura que Clara Peya ha creat per a ella donant-li forma de musical electrònic; i el color blanc...

És ben sabut que Marcel Proust es va menjar la magdalena capaç d’omplir-li el cap de records del passat , de fer-lo reviure vells amors i convertir-los en amors de personatges ficticis sovint amb el sexe canviat, i de fer-lo visitar des de la memòria aquells palaus de...

Hi havia una vegada un país situat a la banda africana de la mediterrània (evitem malentesos!) que estava governat per un dèspota implacablement despòtic . Tot i així ,i a diferència del que passava amb altres dèspotes ben coneguts a casa nostra, aquest emir molt...

“Aquesta obra no parla pas d’Àfrica i dels negres, no tracta del neocolonialisme ni de la qüestió racial. No adverteix sobre res. Parla simplement d’un lloc del món. Ens trobem de vegades llocs que son , no dic pas una reproducció del món sencer, però sí una mena de...

“Molts cops confonem la normalitat amb el sentit comú, i són dues coses que no tenen res a veure. La normalitat, és una cosa horrible”. Això ho deia Nestor Valente fa un parell d’anys, quan la seva obra “El loco y la camisa”, aquella que el va convertir en un dels...

Any 1909. Richard Strauss forma tàndem per primera vegada ( ho farà cinc cops més ) amb el magnífic llibretista Hugo von Hofmannsthal per tal de donar-li forma a la tragèdia d’ “Elektra”. I el resultat és una obra d’un avantguardisme radical; una òpera recorreguda per...

Ho confesso: al seu moment, no vaig ser capaç de connectar amb "El testamento de Maria" , aquella obra  amb el qual l'autor irlandés Colm Tólbín intentava apropar-nos a la sempre verge mare de Déu , oferint del personatge una visió més humanitzada, i atorgant-li...

Heu sentit a parlar d’allò que al món anglosaxó és conegut com a el “double act”? En realitat, no cal viatjar cap al món anglosaxó, per a tal de trobar-nos exemples geogràficament ben propers (aquí teniu els casos dels mítics Tip i Coll, o dels mateixos Faemino y...

Quina temporada porta Àurea Márquez! Quan encara em ressona amb força  al cap el seu portentós monòleg de "M'hauríeu de pagar" ( tan portentós com els altres dos que reuneix aquest espectacle imprescindible; no us el perdeu, quan torni a la Sala Atrium dins d'unes...

La seva imposició de silenci no es va poder escoltar a un escenari fins l'any 1945; fins que l'exiliada Margarida Xirgu va estrenar finalment a Buenos Aires  la darrera obra de Federico García Lorca. Però cal recordar que el poeta, va finalitzar l'escriptura d'aquest...

La vam conèixer fa ja cert temps al pati de La Villarroel, i ara s'ha traslladat a l'àtic del Tantarantana:  un itinerari del tot propici i adient, per a un personatge que, de fet, va sorgir formant part del projecte Terrats en Cultura. En qualsevol cas, i encara que...

Resulta quelcom tan insòlit i sorprenent com ben estimulant que, al llarg d'un mes d'agost que acostuma a ser sempre d'una austera buidor escènica només trencada per alguna proposta de lleugera comicitat sovint monologada, hagin arribat enguany a la cartellera ni més...

Mireu atentament la imatge que acompanya aquestes línies: una de les quatre persones que surten a la foto, aviat ja no sortirà a la foto. I és que una d'aquestes quatre persones tindrà que anar-se'n a l'atur, si l'empresa en la qual treballa ara vol sobreviure ....

“No estàs plena de vida, sinó de paraules. Amb les paraules devores als teus amants, als teus pares morts; n’aprofites fins els ossos”. Paraula de Liddell. No cal que ningú vingui a explicar-li a Angélica -d’això, ja se’n encarrega ella mateixa- quanta supèrbia...

Cita històrica la nit de dijous al Gran Teatre del Liceu. Moment en la que em van venir al cap alguns moments cabdals en la història d’aquesta sala (incendis, bombes, consorci...). Un de gros va ser l’octubre de 2002 amb una sonada polèmica quan el Liceu obria el seu...