Crítiques exprés
Lucia di Lammermoor. Bogeria a un pas de la Casa Blanca kennedyana
“Lucia és una dona forta, emocional i impulsiva. No es vol sacrificar per fer feliç el seu germà. Vol viure i estimar, així que es torna boja. Les dones passives no m’interessen com a personatges. Però Lucia, que no vol ser una víctima, em sembla fascinant, perquè hi...
De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda. Canvi climàtic a la Rue del Percebe calòrica
Tot i que això de l’autoficció no sigui pas cap invent nou , cal reconèixer que en aquests darrers temps ha proliferat d’allò més , i fins i tot s’ha transformat en l’estil en el qual es mouen ja per costum sempre alguns creadors : aquí teniu sense anar més lluny el...
La gavina. Quin mal que fa l’amor no correspost!
Tot va començar amb "Ivanov" : a l'hora d'apropar-se per primera vegada a Txèkhov , Rigola ho va fer oferint una notable versió decididament abreujada d'aquell text juvenil que s'iniciava amb la companyia al complert jugant al futbol, omplia l'escenari de gats de la...
Billy’s violence. Els banys de sang que tant ens fascinen
Ens ho diu tot just sortir a escena Maarten Seghers ( el còmplice més musical de la Needcompany , que aquí exerceix també funcions de mestre de cerimònies), i ens ho recorda el mateix Jan Lauwers en el text de presentació del nou espectacle de la companyia: al Londres...
Miseria. El dia ideal per acabar amb tot
El cel està avui ben blau, i la temperatura convida a fer un bon passeig i contemplar per última vegada les millors vistes de la teva ciutat, aquesta ciutat que tant estimes i tant odies alhora: qui pot dubtar, que has triat el millor dia per a suicidar-te !...
Heisenberg. A que això , no t’ho esperaves?
No sé com aneu de física quàntica. Però sí sé ( en cas contrari, no estaríeu llegint aquests línies) que el teatre us agrada d'allò més . I si això us passa des de fa ja un cert temps, és molt probable que fa una dècada gaudíssiu al TNC de l'excel·lent obra de Michael...
Las criadas. La cerimònia del crim impossible
L'any 1985, poc abans de morir, Jean Genet va concedir una entrevista al periodista de la BBC Nigel Williams en la qual, i mentre polvoritzava tots els codis del que s'entén tradicionalment com a entrevista i es saltava tots els límits que teòricament ha d'assumir un...
Filumena Marturano. Amb De Filippo, fins els morts revifen!
Si més no, està demostrat que el talent del genial napolità Eduardo De Filippo - un dels mestres absoluts del millor teatre popular imaginable- va ser capaç de salvar "in extremis" a l'ex prostituta Filumena Marturano quan aquesta estava ja a punt d'anar-se'n a...
L’huracà . Una ventada mancada de veritable turbulència
Diu la directora Mònica Bofill al programa de mà d'aquesta proposta - que l'any passat va quedar arrasada i desprogramada per culpa de l'huracà pandèmic - que quan l'obra de Carme Monturiol es va estrenar al Poliorama l'any 1935, "va causar un cert rebombori", sent...
Lázaro. Si és que vas molt cec, tio!
El Segle d’Or? Però de quin segle m’estàs parlant, col·lega? Perquè, anem a veure: pel que fa a la cronologia d’aquesta indefinida centúria que identifiquem com el moment més gloriós de les lletres castellanes, hi ha opinions ben diverses , sostingudes pels més...
Carnicera. Malfieu-vos de la carn picada!!!
Ho deia Javier Daulte en el text de presentació de “Bésame mucho” , aquella estupenda comèdia - la primera de les seves obres que es va representar a casa nostra- ambientada a una comissaria de policia. Deia llavors Daulte que a l’obra ens hi trobàvem un grup...
Ocaña, reina de Las Ramblas. Pluja purificadora en la Barcelona actual
Qui més qui menys, tothom sap qui era José Pérez Ocaña. Humanista de la Barcelona canalla, militant del transvestisme, activista antifranquista abans del traspàs del dictador, artista, pintor d’altars amb Mares de Déu naïfs, amb una presència que provocava rebuig a...
Història d’un senglar ( o alguna cosa de Ricard). Quan l’actor se sent el rei de tot plegat
Ja era hora! Finalment, la vida t'ha donat la gran oportunitat que t'has merescut des de sempre, per tal de deixar ben palés el teu talent! Però com molt bé saben els més pèrfids reis shakesperians ( i en Ricard III és es dubte el pitjor de tots , i el que menys...
‘Señor Ruiseñor’. Joglars continuen vius.
Torna Joglars a Barcelona amb Señor Ruiseñor. i això, ja d’entrada, és una bona notícia, comulguem o no amb el que diuen. I continuarem veient màscares, ganyotes, xiscles... son ells. Una manera de fer teatre que ve de lluny i que formen una de les moltes peces de...
La liturgia de las horas. El suquet de peix del Sant Sopar
Donat que el Gòlgota ens queda molt lluny, i tenint en compte que Juan Carlos Lérida és un flamenc poc ortodoxa que també té un concepte poc convencional sobre l'espiritualitat , la muntanya de Montjuïc farcida d'equipaments culturals no sempre prou ben...
L’olor eixordadora del blanc. Vincent s’ha quedat sense colors
De la negra foscor nocturna que ens envoltava al díptic format per "La nit" i "Radionit" , els dos ben notables espectacles creats per Moreno Bernardi a partir de l'obra de Bernard-Marie Koltès "La nit just abans dels boscos", passem al blanc enlluernador de...
Gaudint en aquest oasis de felicitat que anomenem la llar
Musical de creació a Barcelona (música de Dídac Flores i llibret de Sergio Toyos) amb primeres espases en el seu equip artístic. Això vol dir, mandra per trobar-me amb un d’aquells musicals que supuren transcendència, llarguíssims, amb cantants que criden mirant...
Señor Ruiseñor. Els Joglars, al museu de les identitats
Si ens fixem en la en altres temps tan admirable trajectòria de Joglars, podrem comprovar com hi ha una estructura dramatúrgica que, amb diferents variants, s'ha anat repetint en diverses ocasions al llarg de la història del grup . Aquesta estructura -creada durant...
It’s going to get worse and worse and worse, my friend… el discurs polític que ens beu l’enteniment
Sí , amics i amigues: allò que semblava el pitjor, encara pot empitjorar una mica més, abans que, de tant com segueix empitjorant , ens acabi semblant el millor que ens ha passat mai. Aquest és el curs que segueixen les paraules, quan aquestes emeten aquella mena...
El que no es diu…però sí va passar de debó
Per cert... no és per res... tu recordes, aquell dia que em vas violar? Aquesta pregunta que té una resposta ben clara, però que alhora mai s'ha formulat i, i ha quedat encoberta per anys d'ocultació i d'auto excuses ben argumentades, dona origen al millor espectacle...




















