
Teló esquinçat
L’opinió de Ramon Oliver sobre l’actualitat teatral
La temptació de baixar voluntàriament cap a Hadestown
Som al món d’aquella Gran Depressió nonagenària de l’any 1929 que podria semblar molt llunyana , si no fos perquè seguim vivint sempre...
L’estiu que el Grec parlava en anglès: reivindicant la Kate
No prorroguem per més temps el misteri: és l’autor potser més mític de tot el teatre universal qui s’està jugant el futur. Recordeu que a l’anterior...
L’estiu que el Grec parlava en anglès (2)
CASA DE NINES: LES PARETS BUIDES DE RECORDS PERÒ PLENES DE PASSAT “N o sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit...
L’estiu que el Grec parlava en anglès
Matem a Shakespeare o no matem a Shakespeare? Començo a escriure aquesta crònica dispersa sobre com ha anat el Festival de Barcelona d’enguany...
Bye Bye, Harold Prince! Hello, Marianne Elliot!: seguim en bona “Companyia”
Ens acaba de deixar un gegant del teatre musical sense el qual el teatre musical de les darreres sis dècades no hagués estat pas el mateix: s'acaba...
And the Olivier Award goes to….
Ja els tenim aquí! El passat diumenge 7 d'abril, el Royal Albert Hall de Londres va acollir la cerimònia de lliurament dels premis Laurence Olivier,...
Milo Rau i els 120 dies de Sodoma: tots estem en perill
Quan Pier Paolo Pasolini va ser assassinat el 2 de novembre de 1975, pocs dies abans de l’estrena oficial de Salò, o els 120 dies de Sodoma, tenia...
Les meravelles del segle XX
afanys d’amor perduts, Ciutat de Gespa i Saigon
Teló esquinçat: entre el dolor autobiogràfic i els dolorosos jocs d’autoficció
Ho deia The New York Times, parlant precisament d' Im Herzen der Gewalt (al cor de la violència), el sensacional espectacle amb el qual el...
Telò esquinçat: Cròniques londinenques (1): Company
Algú té ganes de saber com es pot reinventar de cap a peus una obra emblemàtica sense alterar per a res la seva essència? Algú vol veure com pots...
‘Fun Home’, dins d’aquesta funerària el musical contemporani està ben viu!
No ho puc remeiar: des que vaig tenir les primeres notícies de l'esplèndid musical que s'acaba d'estrenar al Teatre Condal -deixeu-me dir-ho ja...
Entre el dolor autobiogràfic i els dolorosos jocs de l’autoficció
Ho deia The New York Times, parlant precisament d' Im Herzen der Gewalt (al cor de la violència), el sensacional espectacle amb el qual el...
Teló esquinçat: Intolerable: Europa, la democràcia i fins i tot la Grècia clàssica, seriosament qüestionades!
Sí, amics i amigues: un ja no sap en què creure. I els espectacles teatrals, no ens ho posen fàcil. En lloc de reconfortar-nos amb una mica de...
Hamilton: rapejant l’excitació que provoquen les obres mestres
"Estàs excitat?", et pregunta amablement l'empleat del Victoria Palace Theatre de Londres que va reordenant la llarga cua d'espectadors formada...
Humans imperfectes
L’escenari del Romea es converteix en un decadent apartament del barri de Chinatown de Nova York. Una de les filles de la família Blake s’hi ha...
Una de talents emergents…amb reafirmació dels ja consagrats
Doncs si us sembla, comencem justament pel primer apartat; pel talent emergent d'un jove autor que, amb unes poques setmanes de diferència, acaba...
Jazz diví, pors internes, enginy esmolat i clàssics que es perden pel camí
Temps salvatge, l'amenaça que sembla externa i el perill que ve del teu interior Recordeu la piscina pública i coberta d'El principi d'Arquimedes?...
El destí és el destí
El destí és el destí. I estava escrit que –mentre el drama polític segueix marcant el nostre dia a dia- teatralment parlant el mes d’abril estès...
Entre monstres i animals de companyia
Mai ha estat un secret que el drama del monstre de Frankenstein és precisament el de no ser cap monstre de maldat, encara que la crueltat i l'abandó...
Processant el procés
Aquell segon que ho canvia tot Un segon. Amb això n'hi ha prou. Un segon pot marcar la línia fronterera a partir de la qual res no tornarà a ser com...
Les ruïnoses runes de ‘Follies’
El fracàs més car que mai havia tingut Broadway fins a la data. Així va passar a la història el musical Follies que l’any 1971 amb prou feines va...
Temporada Alta: del nas de Cyrano a l’horror de Sarah Kane
Són sens dubte dos dels espectacles més importants que es poden veure ara mateix a Barcelona. I tots dos, van començar a caminar al, Temporada Alta....
TEMPORADA ALTA: EL FIL QUE NO ES POT TALLAR (1)
Imagino que ja heu llegit les declaracions que va fer Salvador Sunyer el passat 15 de desembre, el dia que tocava fer balanç de l’edició d’enguany...
Aromes clàssiques
Un clàssic no té perquè ser feixuc. De fet, els clàssics expliquen històries que tenen la capacitat de perdurar en el temps i seguir-nos emocionant...
Qui té por de Stephen Sondheim?
"Hi ha més actors morts de fam que compositors morts de fam". Sembla que la frase, la va pronunciar ni més ni menys que el mestre Stephen Sondheim....
Classes vitals
Només d’entrar a la sala ja ens adverteixen que no som uns simples espectadors d’una espectacle teatral, sinó que som alumnes assistents a un curs...
Quan la bipolaritat regna a lescenari, i pels carrers de la República
No ho puc evitar: com fer-ho si ara mateix (dilluns 30 d’octubre), mentre us escric aquesta introducció (quan la llegiu, ves a saber tu en quin punt...
Qui té por de la clàssica?
Dedicar-se a la música clàssica, actualment, en aquest país, no és un camí fàcil. Els tenors no són ídols de masses, no els dediquen programes de...
El pols musical del West End (2): el dia que les Supremes es van transformar en les dreamgirls
S’acaba d’estrenar una molt notable pel·lícula dirigida per l’oscartizada Kathryn Bigelow (En tierra hostil, La noche más oscura) que porta el títol...
Sense elecció
Hi ha moments en aquesta vida que no tenim elecció: o tirem pel dret o tirem pel dret. I un d’aquests moments és el que viu un hipotètic president...