Teló esquinçat
L’opinió de Ramon Oliver sobre l’actualitat teatral
Noël Coward (1). Un xerès amb gust a ratafia servit amb aires de Nouvelle Vague
Soc un home enormement talentós, i no serveix de res pretendre que no ho soc”. Així és com es va definir una vegada Noël Coward parlant d 'ell...
Noël Coward (1). Un xerès amb gust a ratafia servit amb aires de Nouvelle Vague
“Soc un home enormement talentós, i no serveix de res pretendre que no ho soc”. Així és com es va definir una vegada Noël Coward parlant d 'ell...
Massa preguntes que requereixen resposta urgent
Imagino que amb el “mono” de teatre en viu que tots i totes portàveu damunt , us haurà faltat temps per experimentar com us prova això de...
Faura, Fosse, la Mort… i tot aquest jazz!!!!
Addicte al treball. Addicte a l’alcohol. A les pastilles de tota mena. A les dones. Al sexe. Carismàtic com pocs. Triomfador com pocs: en un mateix...
El virus del teatre no entén de fases ni de confinaments
EL VIRUS DEL TEATRE NO ENTÉN DE FASES NI DE CONFINAMENTS (1) Ho va dir el gran Willy a la meravellosa comèdia “Al vostre gust” , i des de llavors...
Michael Bennett. El sensacional estil de qui no necessita tenir cap mena d’estil (1)
Comencem per allò que gairebé ni caldria dir, perquè de tan evident com és resulta sobrant. Però per si de cas, diguem-ho igualment. Ningú –però...
Girl From the North Country. El vent idiota que ho omple tot de melangia
"La gent sempre ha dit que el cor del teatre és el conflicte. Em sembla que hi ha prou conflicte en una persona per fer-ne una obra: tots els...
La nova Jerusalem del vell imperi britànic
“I aquells peus van caminar en temps remots / damunt el verd de les muntanyes d’Anglaterra”. Amb aquest vers inicia William Blake el seu poema...
La temptació de baixar voluntàriament cap a Hadestown
Som al món d’aquella Gran Depressió nonagenària de l’any 1929 que podria semblar molt llunyana , si no fos perquè seguim vivint sempre...
L’estiu que el Grec parlava en anglès: reivindicant la Kate
No prorroguem per més temps el misteri: és l’autor potser més mític de tot el teatre universal qui s’està jugant el futur. Recordeu que a l’anterior...
L’estiu que el Grec parlava en anglès (2)
CASA DE NINES: LES PARETS BUIDES DE RECORDS PERÒ PLENES DE PASSAT “N o sóc una dona abandonada pel seu marit. Sóc una dona que ha fugit...
L’estiu que el Grec parlava en anglès
Matem a Shakespeare o no matem a Shakespeare? Començo a escriure aquesta crònica dispersa sobre com ha anat el Festival de Barcelona d’enguany...
Bye Bye, Harold Prince! Hello, Marianne Elliot!: seguim en bona “Companyia”
Ens acaba de deixar un gegant del teatre musical sense el qual el teatre musical de les darreres sis dècades no hagués estat pas el mateix: s'acaba...
And the Olivier Award goes to….
Ja els tenim aquí! El passat diumenge 7 d'abril, el Royal Albert Hall de Londres va acollir la cerimònia de lliurament dels premis Laurence Olivier,...
Milo Rau i els 120 dies de Sodoma: tots estem en perill
Quan Pier Paolo Pasolini va ser assassinat el 2 de novembre de 1975, pocs dies abans de l’estrena oficial de Salò, o els 120 dies de Sodoma, tenia...
Les meravelles del segle XX
afanys d’amor perduts, Ciutat de Gespa i Saigon
Teló esquinçat: entre el dolor autobiogràfic i els dolorosos jocs d’autoficció
Ho deia The New York Times, parlant precisament d' Im Herzen der Gewalt (al cor de la violència), el sensacional espectacle amb el qual el...
Telò esquinçat: Cròniques londinenques (1): Company
Algú té ganes de saber com es pot reinventar de cap a peus una obra emblemàtica sense alterar per a res la seva essència? Algú vol veure com pots...
‘Fun Home’, dins d’aquesta funerària el musical contemporani està ben viu!
No ho puc remeiar: des que vaig tenir les primeres notícies de l'esplèndid musical que s'acaba d'estrenar al Teatre Condal -deixeu-me dir-ho ja...
Entre el dolor autobiogràfic i els dolorosos jocs de l’autoficció
Ho deia The New York Times, parlant precisament d' Im Herzen der Gewalt (al cor de la violència), el sensacional espectacle amb el qual el...
Teló esquinçat: Intolerable: Europa, la democràcia i fins i tot la Grècia clàssica, seriosament qüestionades!
Sí, amics i amigues: un ja no sap en què creure. I els espectacles teatrals, no ens ho posen fàcil. En lloc de reconfortar-nos amb una mica de...
Hamilton: rapejant l’excitació que provoquen les obres mestres
"Estàs excitat?", et pregunta amablement l'empleat del Victoria Palace Theatre de Londres que va reordenant la llarga cua d'espectadors formada...
Humans imperfectes
L’escenari del Romea es converteix en un decadent apartament del barri de Chinatown de Nova York. Una de les filles de la família Blake s’hi ha...
Una de talents emergents…amb reafirmació dels ja consagrats
Doncs si us sembla, comencem justament pel primer apartat; pel talent emergent d'un jove autor que, amb unes poques setmanes de diferència, acaba...
Jazz diví, pors internes, enginy esmolat i clàssics que es perden pel camí
Temps salvatge, l'amenaça que sembla externa i el perill que ve del teu interior Recordeu la piscina pública i coberta d'El principi d'Arquimedes?...
El destí és el destí
El destí és el destí. I estava escrit que –mentre el drama polític segueix marcant el nostre dia a dia- teatralment parlant el mes d’abril estès...
Entre monstres i animals de companyia
Mai ha estat un secret que el drama del monstre de Frankenstein és precisament el de no ser cap monstre de maldat, encara que la crueltat i l'abandó...
Processant el procés
Aquell segon que ho canvia tot Un segon. Amb això n'hi ha prou. Un segon pot marcar la línia fronterera a partir de la qual res no tornarà a ser com...
Les ruïnoses runes de ‘Follies’
El fracàs més car que mai havia tingut Broadway fins a la data. Així va passar a la història el musical Follies que l’any 1971 amb prou feines va...
Temporada Alta: del nas de Cyrano a l’horror de Sarah Kane
Són sens dubte dos dels espectacles més importants que es poden veure ara mateix a Barcelona. I tots dos, van començar a caminar al, Temporada Alta....