Ramon Oliver periodista i crític teatral

Teló esquinçat

L’opinió de Ramon Oliver sobre l’actualitat teatral

El destí és el destí

El destí és el destí. I estava escrit que –mentre el drama polític segueix marcant el nostre dia a dia- teatralment parlant el mes d’abril estès abocat a la tragèdia. La tragèdia grega amb un toc romà (el toc Sèneca) pel que fa a Medea. La tragèdia grega amb un toc...

Entre monstres i animals de companyia

Mai ha estat un secret que el drama del monstre de Frankenstein és precisament el de no ser cap monstre de maldat, encara que la crueltat i l'abandó dels altres l'hagin portat a comportar-se com a tal. El cas és que aquests dies, el (fals) monstre de Mary Shelley ha...

Processant el procés

Aquell segon que ho canvia tot Un segon. Amb això n'hi ha prou. Un segon pot marcar la línia fronterera a partir de la qual res no tornarà a ser com abans, per dir-ho amb les mateixes paraules amb què ho diu la mestra d'escola interpretada per Laura Conejero a la...

Les ruïnoses runes de ‘Follies’

El fracàs més car que mai havia tingut Broadway fins a la data. Així va passar a la història el musical Follies que l’any 1971 amb prou feines va aguantar un any en cartell i amb el que els productors van perdre 685.000 dòlars del total de 800.000 invertits...

Temporada Alta: del nas de Cyrano a l’horror de Sarah Kane

Són sens dubte dos dels espectacles més importants que es poden veure ara mateix a Barcelona. I tots dos, van començar a caminar al, Temporada Alta. Doncs abans de ficar-nos a la lliçó d'esgrima del de Bergerac (de la qual us parlaré al proper Teló) i a la sessió de...

TEMPORADA ALTA: EL FIL QUE NO ES POT TALLAR (1)

Imagino que ja heu llegit les declaracions que va fer Salvador Sunyer el passat 15 de desembre, el dia que tocava fer balanç de l’edició d’enguany del festival que ell dirigeix. Habitualment, la roda de premsa amb la qual se li posa un punt i final valoratiu a cada...

Aromes clàssiques

Un clàssic no té perquè ser feixuc. De fet, els clàssics expliquen històries que tenen la capacitat de perdurar en el temps i seguir-nos emocionant molt temps després del seu naixement. És el cas de Cyrano, una història d’amor fraternal, d’amor impossible i amb molt...

Qui té por de Stephen Sondheim?

"Hi ha més actors morts de fam que compositors morts de fam". Sembla que la frase, la va pronunciar ni més ni menys que el mestre Stephen Sondheim. I que ho va fer al llarg d'una entrevista per a una publicació universitària en la qual l'entrevistador era ni més ni...

Classes vitals

Només d’entrar a la sala ja ens adverteixen que no som uns simples espectadors d’una espectacle teatral, sinó que som alumnes assistents a un curs de com sobreviure a la vida en parella. Partint d’aquest punt, Jordi Díaz esdevé un professor que, a partir de la seva...

Quan la bipolaritat regna a lescenari, i pels carrers de la República

No ho puc evitar: com fer-ho si ara mateix (dilluns 30 d’octubre), mentre us escric aquesta introducció (quan la llegiu, ves a saber tu en quin punt ens trobarem), tots estem pendents de saber si vivim a una república o a una autonomia en fase pre-electoral. Voldria...

Qui té por de la clàssica?

Dedicar-se a la música clàssica, actualment, en aquest país, no és un camí fàcil. Els tenors no són ídols de masses, no els dediquen programes de televisió i no canten els hits de l’estiu...o sí... Tenors és un concert i, a la vegada, un espectacle d’humor. Hi ha...

Sense elecció

Hi ha moments en aquesta vida que no tenim elecció: o tirem pel dret o tirem pel dret. I un d’aquests moments és el que viu un hipotètic president electe de la Generalitat, que és incapaç de pronunciar el seu discurs d’investidura sense que un tic incontrolable...

El pols musical del West End (1)

En els darrers Telons dedicats a repassar la cartellera teatral londinenca ens vam posar tan dramàtics i ens vam dedicar tant al teatre de text, que vam deixar de banda la sempre esplèndida oferta de teatre musical que ofereix la capital britànica. Doncs, què us...

Els 10 imperdibles d’aquest estiu al West End

De nou us trobeu a punt de passar uns dies a Londres i entre la visita a Candem i el te amb pastes al Savoy voleu incloure un musical. És el que toca i, de fet, el West End acostuma a ser garantia d’èxit si del que es tracta és de veure un bon espectacle i, ja que hi...

Impressions gregues: les nits del Festival de Barcelona

Com esteu portant o heu portat (depenent de quan llegiu aquesta crònica) la primera edició del festival Grec que ha dirigit Cesc Casadesús, comptant amb Grècia com a gran convidada especial? Aquí us deixo unes quantes impressions provocades per alguns dels espectacles...

Primavera londinenca (3)

Vosaltres, fa vint-i-un anys, ja éreu espectadors teatrals? Si la resposta és positiva, llavors segur que encara recordeu molt bé que, al novembre de 1996, Josep Maria Flotats –a qui cal felicitar pel seu merescut nomenament com a doctor honoris causa per part de la...

Què està passant, a casa nostra?

Fem una parada tècnica. Deixem aparcada per uns dies la propera crònica sobre la marxa que porta la cartellera londinenca, per dedicar-li una estona a la cartellera local, abans que el Grec, s’ho mengi gairebé tot. En aquesta festa ensopida, no hi ha qui es posi a...

‘Dear Evan Hansen’, Broadway a través del vidre

L’obsessió que tenen les arts escèniques a casa nostra per aconseguir que el públic jove vagi al teatre –entre 13 i 20 anys– a Broadway la tenen un pèl més superada. Hi és, sense dubte, i produir un espectacle que contingui les claus per a que el públic de la MTV...

Primavera londinenca (2)

Who's afraid of Virginia Woolf? Jugant amb les visites Ho sabíeu vosaltres que, cap a finals dels anys 60 (és a dir, no massa després de l'estrena de la memorable adaptació cinematogràfica de l'obra), va haver-hi el projecte de presentar als escenaris un muntatge de...

Miscelània escènica

Five easy pieces: deixeu que les criatures interpretin els seus propis assassinats Aquests dies, buscant informació al voltant del sensacional espectacle de Milo Rau que acaba de passar pel Teatre Lliure deixant entre la majoria d’espectadors la sensació d’haver...

Endinsant-se pel bosc de la mes tràgica maternitat

Missió complerta. Gràcies a La Perla 29 i a Oriol Broggi (que van portar a escena Incendis i Cels abans de penetrar aquests Boscos que ara omplen la Biblioteca de Catalunya) i a Raimon Molins (que va dirigir Litoral al Romea), la tetralogia d'obres independents entre...

‘Vània’, Txèkhov viatja cap a l‘Àfrica colonial

"Jo tenia una granja a l'Àfrica". Amb aquestes paraules comença l'extraordinària novel·la autobiogràfica de Karen Blixen Memòries d'Àfrica, i així podria començar també el nou muntatge signat per Carles Alfaro (el segon en la seva trajectòria) d'aquesta peça magistral...

Amics o íntims?

La Clara i en Cristian, i l’Eulàlia i l’Òscar són amics de fa molts anys. De fet són veïns. Cada parella té casa seva, amb els seus problemes i el seu dia a dia, però presumeixen de ser quatre amics que s’ho expliquen tot, fins al punt d’idear un projecte de vida...

Esteu fets uns mestres!

I a qui em refereixo? Doncs estic parlant d'aquests dos extraordinaris directors que són el polonès Krystian Lupa i el britànic Declan Donnellan. Que, d'altra banda, són dues presències habituals al Festival Temporada Alta. Especialment, pel que fa a un Lupa, que –per...

Sunset Boulevard: Com si no hagués dit mai adéu

Si Sunset Boulevard ja forma part de la història del teatre musical és també perquè va ser el primer musical d’Andrew Lloyd Webber que va fracassar. A Broadway els inversors només van recuperar un 80% del total de 13 milions de dòlars invertits i fins i tot el New...

Un bon plat a taula et pot fer oblidar totes les penalitats

Un suïcidi que va donar origen a un grapat d'altres suïcidis seguint la moda romàntica del moment (el del jove Werther), un aniversari en què seuen a taula els pitjors fantasmes de la més temible Europa ( el del sopar en família de Davant la jubilació), una tenebrosa...